Avui al Supermatí hem pogut parlar amb Enric Frigola, president de la Fundació Morató, que és una entitat amb seu a Palafrugell que impulsa la investigació de les havaneres des dels seus orígens. Hem volgut preguntar-li sobre l’acte d’homenatge al compositor, investigador i intèrpret d’havaneres Càstor Pérez previst per al proper 1 de novembre, i que ja us avançàvem al nostre web. Abans de res, li hem volgut demanar que definís breument la importància de Càstor Pérez en el món de les havaneres, i ens ha destacat una de les seves obres culminants:
Ens ha explicat també que l’homenatge del proper dia 1 consistirà en la inauguració d’una placa a un lloc mitic per als amants de les havaneres, com és la terrassa de Can Batlle, a la plaça del Port Bo de Calella de Palafrugell. Aquest emplaçament té una gran simbologia perquè va ser el lloc escollit per presentar el llibre titulat Calella de Palafrugell i les havaneres, l’1 de novembre de 1966, un fet que va desencadenar el naixement de la Cantada de Calella, la primera edició de la qual va tenir lloc l’any següent, el 1967 a la platja d’en Calau. Per a l’acte d’aquest proper dia 1 de novembre, amb invitació però que tampoc serà tancat al públic, s’ha volgut convidar tots els excompanys de Càstor Pérez que van tenir relació amb ell a nivell musical. Grups com L’Empordanet, Port Bo, Arjau i Neus Mar hi seran presents. També s’espera l’assistència de tota la família del compositor, incloent la seva filla i coneguda cantautora Sílvia Pérez Cruz.
Però sens dubte, un dels moments més rellevants de l’entrevista ha estat quan Frigola ens ha parlat de projectes immediats de la Fundació Morató, i ens ha avançat en primícia que el mes de maig de l’any vinent s’organitzarà una gran cantada d’havaneres a l’Auditori de Girona, amb la presència d’uns 300 nens procedents d’escoles de tota la província de Girona. Es tracta d’un esdeveniment inèdit, i diu, pot donar una altra dimensió al coneixement de les havaneres per part dels infants, i per extensió pot significar un impuls important d’aquest estil musical. De fet, destacava que han rebut una gran allau de sol·licituds d’inscripció a la cantada per part d’escoles de la demarcació, però finalment han hagut de limitar el nombre de participants a l’aforament que permet l’Auditori de Girona. En qualsevol cas, Frigola es congratulava d’aquest interès i també ha volgut destacar el paper de l’escola Pi Verd de Palafrugell, com a pionera i en certa manera inspiradora d’una iniciativa com aquesta. I és que aquest centre escolar ja havia realitzat cantades similars, però en format més reduït amb els seus alumnes. Així ens explicava Frigola com tenen preparada aquesta cantada de cara al 7 de maig de l’any vinent a l’Auditori de Girona.
Frigola també ha destacat que, malgrat que Càstor Pérez no va ser un compositor molt prolífic, va produïr obres com “Vestida de nit” que han passat a la història de les havaneres com a símbol. Una altra faceta de Pérez , que potser no es coneix tant, va ser la d’investigador. Frigola ens ha parlat d’ell com un personatge inquiet i àvid d’informació sobre l’origen de les havaneres, amb diverses estades al casal català de l’Havana per documentar-se.
Sobre projectes futurs de la Fundació, a part de la ja esmentada Cantada d’Havaneres prevista per al maig, ens ha destacat que estan ja treballant per acollir l’any vinent un congrés que es realitza anualment i en el qual es reuneixen poblacions amb tradició d’havaneres. Aquest congrés, que és rotatiu, es va celebrar per últim cop el mes de juliol passat a Torrevieja. També treballen en la preparació d’algun acte per l’1 de novembre de l’any vinent, perquè volen que aquesta sigui una data emblemàtica dins del món de l’havanera (recordem la simbologia que té perquè aquell mateix dia però del 1966, es presentava el llibre titulat Calella de Palafrugell i les havaneres). Una de les possibilitats per a l’edició de l’any vinent, ens ha dit Frigola, seria retre homenatge una altra figura clau en la història de les havaneres com va ser el mestre Frederic Sirés.
