Des d’aquest programa, sempre hem defensat el paper de la cultura i les humanitats com a eina de construcció del pensament crític i en conseqüència de les llibertats individuals. La màxima “la cultura ens fa més lliures” pot sonar ambigua, però és ben certa.
En aquest sentit, la revolució tecnològica i també la política, sembla haver deixat en segon pla qualsevol tipus d’expressió cultural o de pensament, que no tinguin en el consum immediat o l’entreteniment el seu objectiu. Es parla d’actualitat, però no d’informació. Es parla d’immediatesa, però no de reflexió. Es parla de cultura, però no de coneixement.
I just per aquest motiu, val la pena parar-se un moment a pensar en els fonaments d’aquest edifici que ja fa temps que va aixecant plantes, però que sembla haver oblidat que el terreny sobre el que creix, s’ha d’anar reforçant.
I és aquí, on els grans clàssics de la cultura i el pensament, s’erigeixen com a garants de la solidesa d’aquests fonaments. I és ara, en l’era de la posveritat i la modernitat líquida (conceptes desprovistos de qualsevol solidesa intel·lectual) que els textos clàssics es converteixen en la vacuna contra els prejudicis que genera el context de cada moment.
Els textos clàssics de l’era greco romana, són en l’origen de moltes obres posteriors i fins i tot contemporànies. La divina comèdia de Dante, les obres de Shakespeare, les primeres obres de Mozart… Totes tenen en el seu origen la cultura clàssica que es la base racional, cívica i estètica de la nostra cultura. Sense Sòfocles, Plató o Aristòtil, entre d’altres, no seríem on som i d’aquestes arrels se’n deriva l’essència d’Europa i de l’humanisme.
Per això és tan important consumir cultura. Per això és tan important entendre l’actualitat més que no pas llegir notícies. Per això és tan important escoltar música més que no pas sentir-la. Per això és tan important entendre d’on venim, per poder refermar qui som i per això és tan important lluitar contra qualsevol intent d’homogeneïtzació de les persones en qualsevol dels àmbits, per trivial que sembli.
