El món està canviant i les organitzacions internacionals creades després de la II guerra mundial estan quedant desfasades en el seu funcionament, no tant en la seva existència, que cada vega es fa més necessària. Respecte a la guerra d’Ucraïna, veiem que la Xina des del començament del conflicte es mostra a favor d’un acord de pau, però deixant clar el suport a Rússia i sense condemnar l’agressió i l’Índia te una postura diplomàtica calculada entre els dos bàndols. I hem de pensar que ambdós estats, a part de ser potències militars i econòmiques regionals, també ho són en demografia ja que arriben quasi a 3.000 milions d’habitants, que és prop d’un 40% de la població mundial. Per no dir la postura equidistant d’estats importants com el Brasil i d’altres, com es va demostrar a la recent cimera UE-Amèrica Llatina. Si fem memòria, la OTAN, la UE i els EUA sempre han mostrat el suport a Ucraïna, però deixant clar que l’objectiu és la no intervenció directe i que el conflicte no surti de la zona russa i ucraïnesa. La veritat és que aquest objectiu sembla consolidat en l’espai europeu, però, amb la inestabilitat que es va produint al Sahel i a altres llocs, es podria obrir el conflicte a d’altres zones. Per això, cal esmerçar esforços en trobar la solució, o un acord parcial, a la guerra d’Ucraïna, per evitar la barbàrie que està passant i també per garantir que el conflicte no s’estengui a d’altres zones del planeta. De ben segur que per aconseguir-ho s’hauran de trobar espais de diàleg entre els estats que probablement requeriran superar els acords que varen configurar els equilibris de l’ordre mundial sorgit de la II guerra mundial. Temps al temps.
