Bon dia! Benvolguts oients de Ràdio Capital, avui el meu comentari és molt, molt banal, molt, molt, Una cosa molt, moltfrívola, però em venia de gust fer lo i a veure que en penseu. Ahir i abans d’ahir. Aquests dies tots els meteoròlegs de tots els mitjans de comunicació es van excitar, com darrerament estem acostumats a veure’ls, perquè semblava que bé que havia de nevar a cotes ben baixes i fins i tot que havia de nevar arran de mar. A veure, no passa res. La neu en aquest país nostre ens engresca perquè? Perquè no hi estem acostumats i sempre fa fa gràcia. Però, és clar, no sé què enpenseu, eh? Però jo veig que d’un temps ençà, potser l’última dècada, fins i tot les prediccions meteorològiques s’han convertit en una mena de petit espectacle o de petit, com diria de petit, entreteniment. És a dir, el que abans és una informació útil per al pagès, perquè per l’altre, pel pescador, per bé, però per qualsevol persona. Saber si ha de ploure, si farà fred, si farà vent combinat que abans estava molt més acostumats a entendre el temps. I qui més qui menys tenia més o menys coneixements sobre sobre què passaria ara. Ara hem arribat a un punt infantilització que per comptes de mirarper la finestra o de percebre senyals de quin temps vindrà. I això no vol dir encertar sempre això ho hem canviat per mirarel temps que farà el mòbil, que no sé vosaltres, però el meu s’equivoca des que tinc mòbil. I d’altra banda per uns metres. Ara, que sembla que més que predir el temps, el que fan és prometre. I això no és el mateix, perquè entre aquest any ifinals de l’any passat no sé si tres o quatre vegades ens han promès neu i la neu pràcticament no l’hem vista. Què vull diramb tot això? Que hi insisteixo? Hi ha una infantilització, una espectacularització del fenomen meteorològic que, sincerament, jo no veig que tingui gaire relació amb el que realment és la meteorologia, el temps, el temps que fa i eltemps que farà. A ningú se li escapa que estem en una crisi climàtica galopant i que precisament ara més que mai, el quecaldria és tractar tots aquests temes amb una mica més de seriositat i amb menys vernís teatral o espectacular, o fins i totd’efectes especials i focs artificials. I fins aquí que vagi molt bé la setmana de deures.
