Amb l’arribada del turisme massiu a la Costa Brava durant els anys 60 i 70, el paisatge ha anat canviant de manera progressiva fins a tal com el coneixem avui dia. Aquesta és la idea que es desenvolupa al projecte ‘Costa Esbravada’, una mostra fotogràfica que es pot visitar fins a l’11 de setembre al Museu de la Pesca de Palamós. Per saber-ne més, hem parlat amb el seu autor, en Miquel Riera.
El periodista torroellenc comenta que la Costa Brava és un paisatge que sempre l’ha captivat i, també, sempre ha tingut certes preocupacions o inquietuds respecte al tema ecologista de la conservació del paisatge. Per això en jubilar-se, va decidir recuperar el seu interès per la fotografia i crear aquest treball artístic. Una exposició que té la intenció de “conscienciar i d’intentar aturar o minimitzar la destrucció del paisatge” de la zona perquè, malgrat que la construcció no és tan forta com va ser als anys 60 i 70, continua en marxa. L’autor detalla que l’ha anomenat ‘Costa Esbravada’ fent una referència irònica al xampany, quelcom “molt bo que de tant sacsejar-lo i beure’n, al final, se’ns ha esbravat una mica”.
La mostra fotogràfica recorre diversos municipis, tot i que no hi surten tots i alguns estan més representats que altres. Però, l’autor va preferir escollir aquelles imatges que tinguessin un valor artístic i presentar una homogeneïtat, “independentment del lloc on havia estat feta la foto”. A més, ha desvelat quines són les fotografies més impactants de tota l’exposició per a ell personalment.
En total, va arribar a fer unes 1.000 fotos de diferents paisatges de la Costa Brava i, d’aquestes, va fer una tria d’entre 200 i 300 per, finament, projectar-ne al voltant d’una seixantena a Palamós. Un aspecte que tenia molt clar és que a l’hora d’exposar-les, volia imprimir-les en gran format en una mida de 60 per 80 per crear “més impacte”.
Salvar la Costa Brava
Miquel Riera té ganes de dur l’exposició a més poblacions com Sant Feliu, Palafrugell, Torroella de Montgrí o a Barcelona, entre altres. Ensenyar que la Costa Brava ha estat destrossada en bona part, però que “també s’han preservat grans espais, com els Aiguamolls de l’Empordà o la platja del Castell, gràcies a l’acció popular”. Per aquesta raó, hi ha frases que han dit activistes ecologistes al llarg de la mostra. De la mateixa manera, aquesta acció vol ser una reivindicació que a la zona s’hi continua construint.
D’altra banda, exposa que la Generalitat ha actuat durant els últims temps, no obstant això, encara ara mateix hi ha “cinc plans generals més recents de la Costa Brava que tenen entre 7 i 14 anys i, no han estat revisats el pla director de la Costa Brava”. En aquests, es planteja destruir 500 hectàrees de sol i fer-hi uns 9.000 habitatges a només cinc municipis. Com també els 17 plans restants, que tenen entre 20 i 35 anys, tampoc s’han renovat i “s’hi contemplen uns 1.000 habitatges de mitjana a cadascun i centenars de noves urbanitzacions”. Davant d’aquesta problemàtica, el periodista reclama més suport públic per poder frenar aquest planejament de la Costa Brava.
Activitats complementàries
A part de l’exposició fotogràfica, també s’organitzen activitats paral·leles relacionades. Per exemple a Palamós, han projectat els documentals “Els límits de la Costa Brava” d’Antoni Martí i “Costa Brava. La mirada del viatger”, també del mateix autor. Altrament, està previst pel divendres 8 de setembre a les 19 hores, el debat “Costa Brava. Costa esbravada” amb la participació de l’advocat de SOS Costa Brava, Eduard de Ribot; el geògraf, Javier Martín Uceda (UdG) i l’alcalde de Palamós, Lluís Puig.
De fet, l’obra ha rebut el suport dels Amics del Museu d’Art de Figueres sota el paraigua de Foto Torroella i, clarament, la col·laboració de l’entitat que els últims anys ha alçat la veu contra les agressions al litoral gironí, SOS Costa Brava.
