La creació de la Càtedra d’Estudis del Suro respon a la voluntat d’impulsar la recerca multidisciplinar (tant de l’àmbit humanístic i social com del científic i tècnic) sobre allò que sovint s’anomena “el món del suro”, que inclou des de la matèria a la cultura, passant per les suredes i les indústries, amb l’ànim de donar-la a conèixer dins i fora l’àmbit acadèmic, atorgant una atenció especial als territoris surers, tant de Catalunya com d’altres regions i països. La càtedra vol sumar i potenciar els esforços (tant intel·lectuals com materials) que fan les institucions en la recerca del suro i el seu retorn social, fet que sens dubte ha de millorar l’eficiència en la gestió dels recursos públics esmerçats.
És indubtable la rellevància de les activitats relacionades amb el suro en aquelles zones del territori on s’han desenvolupat. L’explotació, transformació i comercialització del suro va donar lloc a l’activitat manufacturera més important de les comarques gironines en els segles XIX i primera meitat del XX, i la seva influència ha arribat fins als nostres dies. D’altra banda, l’activitat surera ha deixat com a herència un sector forestal de gran riquesa ambiental, que planteja reptes importants de gestió silvícola i paisatgística, i de manteniment de serveis ecosistèmics. També ha llegat un important patrimoni material (incloent-hi un paisatge i un urbanisme modelats per l’activitat surera) i immaterial (des de la cultura i l’etnografia a la gastronomia) a preservar i valoritzar. El sector ha de fer front avui a problemes com el canvi climàtic, l’aparició de plagues o la competència de substitutius sintètics a la indústria, però també pot aprofitar noves oportunitats ofertes per la tecnologia.
Quines són les accions inicialment previstes?
• Promoció de la recerca i la transferència. La Càtedra esdevindrà una plataforma per vehicular l’expertesa universitària amb les demandes de recerca per part d’empreses o institucions del sector surer, enfortint la transferència i contribuint a promoure la col•laboració conjunta.
• Creació del premi a la recerca “Santiago Zapata” adreçat a estudiants que hagin abordat la temàtica surera en els seus treballs de final de màster o de grau, així com a investigadors en general.
• Impulsar la creació d’un Centre de Documentació del Suro.
• Col•laborar amb les tasques d’inventari i estudi del patrimoni material moble i immoble, així com del patrimoni immaterial del sector.
• Organització de conferències, jornades, seminaris i congressos. La Càtedra organitzarà activitats de difusió del coneixement d’aspectes relacionats amb el món del suro, adreçats al públic en general i als estudiants de la Universitat. Així mateix, organitzarà seminaris o congressos més especialitzats, amb la intervenció d’investigadors d’altres àmbits territorials, per tal de marcar línies d’actuació i recerca conjuntes.
Dra. Rosa Ros, directora de la Càtedra
Professora titular d’Història i Institucions econòmiques a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona. És membre del Departament d’Economia i forma i part del grup de recerca sobre “Història de les Societats Rurals”, dins l’Institut de Recerca Històrica.
La seva recerca en relació al món del suro ha donat lloc, entre d’altres, a les publicacions següents:
• “Diferenciació econòmica, transmissió de l’ofici i acció col•lectiva. La manufactura tapera catalana (1750-1860)”, Recerques, 76 (2020): 93-123.
• “Trabajo femenino asalariado y ciclo de vida en la industria corchera catalana, c. 1860-1920”, Revista de historia industrial, 80 (2020): 149-181.
• “Rotación e irregularidad del trabajo en un distrito industrial exportador. La industria corcho-taponera (1891-1910)”, Investigaciones de Historia Económica 16 (2020): 95-107.
• “Redes comerciales y desarrollo industrial en la manufactura corchera catalana antes de 1914. El ejemplo de Genís y Cía”, Revista de historia industrial, 56 (2014): 49-80 (amb Pere Sala).
• “Treball i pluriactivitat al sector surer català, c. 1750-1920”, Estudis d’història agrària, 19 (2006): 105-141 (amb Joaquim Alvarado).
• “La comercialización de productos corcheros a inicios del siglo XIX. El ejemplo de la empresa Rafael Arxer, Hijo y Compañía (1817-1820)”, Revista de historia industrial, 24 (2003): 163-189.
