Hi ha un culebrot que va mostrant capítols i a cada nova entrega, mostra el pitjor de les persones. És el culebrot de la gestió del post 1 d’octubre, les seves conseqüències, el 155 i la reivindicació dels presos polítics.
El sobiranisme ha reivindicat la independència del país per construïr un país millor, més net i més socialment just. Això és el que es diu oficialment. Al seu torn, l’unionisme ha basat el seu relat en la idea que Espanya no es pot trencar, que els independentistes ho són per amagar el 3% i han engegat una campanya contra l’independentisme, però sense projecte alternatiu. Després de l’1 d’Octubre l’unionisme ha reivindicat les porres de la policia com a necessàries i s’ha fet és patriota que mai al ritme del “Que viva España”, “A por ellos” o rimes tan ben trabades com “Puigdemón a Prisión” (d’aquesta última, ahir en vam tenir una nova mostra a l’assenyada manifestació de Societat Civil Catalana).
Mentrestant, l’independentisme es llepa les ferides i es rebota amb els eines que té, que són les manifestacions, els CDR’s, els llaços grocs, etc… però encara no he vist cap acte de coacció a una manifestació dels del seny, per part dels independentistes. El que sí he vist, és que als llaços groc pintats als carrers, algú desconegut (perquè sol ser d’incògnit) hi afegia dues franges vermelles per convertir-ho en una bandera espanyola. He vist vídeos de persones que s’han dedicat a arrencar llaços grocs mentre reclamaven llibertat d’expressió i la última mostra d’aquest cap de setmana, algú (amb tota la covardia del món) s’ha dedicat a pintar amb esprai els cartells que la setmana passada es van posar en alguns pobles on s’anunciava l’adhesió a la república catalana.
Ara fa una setmana en aquest mateix programa, vaig criticar l’aparició d’aquests cartells per no representar la totalitat de la gent i per anunciar una república que a dia d’avui és inexistent. Però això no legitima a ningú a creure’s per sobre de la resta i malmetre el que part de la societat ha fet abans. Si no, per aquesta regla de tres, els masclistes es carregaran qualsevol reivindicació feminista, els homòfobs la reivindicació dels LGTBIQ, etc… sempre per la força. Sempre amb “a veure qui pot més”.
A qui cregui que els empresonats per l’1 d’octubre hi són perjustament, només cal recordar-los que hi ha centenars de juristes que no avalen aquesta presó preventiva, que el jutge que els hi manté fa equilibris per justificar la seva posició, que el govern espanyol ha utilitzat la justícia segons li ha convingut i que mentre tot això passava, les finances públiques han seguit pagant favors a empresaris, nacionalitzacions d’autopistes i projectes fallits i el partit del govern segueix desfilant pels tribunals per corrupció. Però no s’en parla perquè el que compta és el cop d’estat català. Ah, i una cosa més.
Als que boicotegen totes aquestes accions reivindicatives, només cal recordar-los, que qualsevol dels 4 empresonats es trencarien les banyes per defensar-los a ells de la justícia injusta.
Dit això, però, no compto que entrin massa en raó. Ja ho diuen que sovint, el sentit comú és el menys comú dels sentits.
