Aquests dies hem escoltat opinions de tota mena sobre la magnitud de la tragèdia de València i de com actuar per tal que aquestes coses en el futur no passin almenys amb la virulència que enguany ho han fet.
El segon dia vaig sentir com un tertulià -tot cercant accions preventives- centrava la seva intervenció en el paper de l’escola. Confesso que, en un primer moment, ho vaig trobar fora de lloc, exagerat… És que l’escola ho ha de fer tot? -em preguntava-.
Cinc dies mes tard -tot veient com anaven els esdeveniments- he rectificat i dic que sí, que el paper de l’escola és bàsic i que hi podria fer molt; però sobretot es podria fer en el marc de les escoles d’adults on, a més de continguts instrumentals, també s’hi transmeten i practiquen valors fonamentals: d’igualtat, de responsabilitat, de solidaritat, d’ajuda mútua, d’implicació en afers socials sense mirar ni color de la pell ni preferència política partidista, de saber assumir responsabilitats, de sumar entre tots i no de restar, i un llarg etc. És aquí, doncs, on haurien de matricular-s’hi molts membres i dirigents d’alguns partits polítics els quals -a través de les falses veritats- aspiren més a treure’n rèdit partidista i gens a fer tasques exemplars com ha fet el molt incomprès i poc coordinat voluntariat.
Senyors i senyores alcaldesses de les zones afectades, felicitats per la vostra incondicional resposta malgrat els pocs recursos dels que heu disposat o us han facilitat. Però no oblideu l’educació! Sí, però, sobretot l’educació d’adults en les vostres localitats perquè potser ben aviat alguns polítics dimitits o apartats o jutjats o que encara segueixin en la seva funció, podrien ser-ne alumnes amb necessitats específiques.
Des de la tristesa dels esdeveniments, us desitjo que tingueu un molt bon dia.
