En breu sortirà publicat, esperem que abans de Nadal, L’Escrita vol.2. Editorial Sidillà. És la segona part de la guia empordanesa del Clan Escrita, una colla d’intel·lectuals no reeixits autòctons de l’Empordà. La primera part està esgotada i en espera d’una segona, o tercera, edició ara no ho sé. S’hi percep, en aquests papers, un amor incondicional per el territori que els ha vist créixer i una mirada amb una certa desesperança mai mancada de rigor còmic i humor científic.
Exactament la publicació s’entitula L’Escrita. L’única guia de l’Empordà feta amb ideia. Podria ser que encara trobéssiu algun exemplar del primer volum a la llibreia El Cucut de Torroella de Montgrí. Us en faré un tastet:
Si a la primera part es van centrar en descriure els límits del territori – ells ens diuen que a Girona hi ha només tres comarques: Empordà, Selva i Muntanya fent una clara referència a Pella i Forgas- i en descriure, també, els poblats prehistòrics i monuments megalítics, coves i avencs, i arbustives titàniques… en aquest segon volum ens parlen de raconades idíl·liques com Cala Portella, entre Begur i Palafrugell, un llogarret que fins al S.XIX se’n va dir Cala Esclava perquè s’hi venia i comprava gent. O el camí de les escales d’en Gimeno, sí el pintor, que s’hi passava dies pintant la costa, i que pujant-les s’hi va trencar el turmell i va seguir pintant amb el dolor, aconseguint aquella tècnica pictòrica contundent i dolorosa com el mal que sentia. També ens parlen del Pi d’en Gallaranic on podeu sentir un plaer orgàsmic introduint els seus fruits per on us convingui. O l’avenc de la cigala del Montgrí que amb una gran xemeneia es fica dins el mar, i on la llegenda diu que les dones de l’Estartit hi quedaven prenyades. Una de les aportacions més destacades és la localització del mirador de l’Antònia, un estimball al mar que per les minves de gener, mirant fixament cap a l’oest – fins i tot indiquen graus- es pot veure la creuta del Antònia, el barco torpedinat pels nacionals. I no només això també ens indiquen els locals, bars i restaurants, més autèntics de la contrada. Ambients no recomanables per gent sensible o fàcilment impressionable.
Ara bé, si un capítol em té fascinat, és el que fa menció a la gastronomia local. Els del Clan Escrita en són experts. Lluny de gastronomies petulants ens parlen de plats senzills, gairebé de subsistència, oblidats per els restaurants i les cuines actuals. Tenim doncs el vistós plat de Carnagots, de començament d’estiu, amb la sempre polèmica discussió si cal cuinar-los amb els filtragos o cal treure’ls abans de posar al foc. O el guisat de Serul·lus que ara se sol condimentar amb pistatxos, o festucs, enlloc dels fenrolls històrics que se n’ha perdut la mena. En aquest sentit, haig d’afegir, que pagesos de Torroella de Montgrí liderats per el director del Museu de la Mediterrania n’estan plantant al Tamariuà del poble, una zona d’horta, i també al municipi d’Ullà enfilada al Montgrí per determinar quin és el millor lloc per recuperar el tubercle. Els del Clan van parlar amb el director del museu, el Sr. Gerard Cruset que els hi explicà que el fons de reserva de Museu de la Mediterrania tenen una donació de diferents llavors de quan es va tancar l’antiga Casa Mundet de la població. Gràcies aquesta donació es pot investigar amb la recuperació de la varietat. Compten, també, amb l’assessorament del col·lectiu Les Refardes de Mura, entre el Vallès Occidental i el Bages – Vallès Sobirà, segons el Clan Escrita – l’objectiu del qual és implicar a pagesos, aficionats a l’horta i consumidors per tal que entre tots sigui possible un relleu cultural i agronòmic que s’ha anat generant durant els darrers 10.000 anys.
L’equip de “Les Refardes” està format per 18 finques productores de llavors repartides per tot el territori català.
