Des d’aquest espai m’agradaria seguir amb el cicle de reflexions positives iniciat en la meva primera aportació.
Escoltant i llegint el que es publica als mitjans i a les xarxes dia rere dia, és fàcil deprimir-se i pensar que les generacions més joves no tenim un futur gaire esperançador. Aquesta és la conclusió a la qual arribem la majoria quan sentim el que sentim i veiem el que veiem dia sí, dia també.
Justament per aquest motiu, ens convé més que mai, intentar omplir amb dosis d’optimisme, la realitat neutra que ens envolta.
Enmig de tanta incertesa, de la grisor quotidiana, de certs retrocessos ideològics pel que fa als plantejaments de vida i a l’acceptació de la diversitat, hi podem trobar brots verds, que encara que amagats, val la pena buscar i visibilitzar. Uns brots verds que ens demostren que, en contraposició a aquest món frenètic on sembla que res val res, es pot apreciar, en una part de la societat formada per les generacions més joves, un canvi de consciència on s’evidencia l’existència creixent de persones que s’esforcen cada dia per aportar el seu granet de sorra i plantar cara a aquesta realitat, prioritzant, com a filosofia de vida aspectes com el benestar emocional en la mesura del possible, els hàbits saludables, l’alimentació sana i sostenible i les accions solidàries, entre d’altres. Sens dubte, malgrat la desgràcia col.lectiva que va significar el covid, també ha significat un abans i un després a les nostres vides, i un gran moment de reflexió on moltes persones hem despertat i algunes estan en el procés.
Seguir els continguts de les xarxes socials genera sovint preocupació però, al mateix temps, aquest nou despertar que també s’hi reflecteix, deixa sens dubte espai per a l’optimisme i l’esperança. Jo sempre intento quedar-me amb aquesta premissa per seguir endavant. Salutacions, molta música i fins ben aviat!
