
Hola, bon dia, benvolguts oients de Ràdio Capital. Ara feia dies que no us dedicava un comentari. Mireu, pensant-hi, pensant sobre l’Empordà, que és una de les coses que més m’agrada fer, avui era una mena de comentari-bateria de preguntes És a dir, nosaltres, empordanesos empordaneses… Tant li fa si ja hem nascut i si tenim vuit cognoms empordanesos com si haguem d’arribar, és igual, això.
Però sí que som una part de la població que estem sotmesa a tota una sèrie de tòpics que ens expliquen i que diuen qui som, com som i per què som com som. D’altra banda això és comú a totes les altres zones agudes i per haver a Catalunya. Però el cas és que us volia preguntar si esteu d’acord. És a dir, esteu d’acord?
No ho sé. Amb el tòpic que diu que els empordanesos i les empordaneses són una barreja de morrieria, intel·ligència i tant se me’n fotisme. Sabeu per on vaig, no? Aquesta mena de caràcter una mica esmonyadís, que no els enganxes mai, els empordanesos. Hi esteu d’acord o què? O, per exemple… Esteu d’acord amb que viviu al millor lloc de Catalunya, per no dir del món?
No sé, esclar, suposo que hi haurà gent que viurà a prop del polígon industrial i que no pensarà el mateix, però en general se’ns ha penjat aquesta mena d’etiqueta segons la qual casa nostra, casa vostra és un paradís, més coses… Esteu contents, esteu contentes de viure en aquell lloc tan bonic i a l’hora de haver d’anar Déu no ho vulgui, però a l’hora de haver d’anar a l’hospital, per exemple, o a l’hora de ser usuaris i usuàries del transport públic?
Que és com a l’Empordà parlar de transport públic és com parlar d’alguna mena de llegenda Què més? És veritat que a casa nostra es menja més bé que en la majoria d’altres llocs Doncs no ho sé, no ho sé, depèn no hi penseu? Depèn Depèn de… Del preu del quilo del que tinguem ganes de menjar-nos en fi, ja veieu que avui és un comentari absolutament recreatiu em feia gràcia compartir-ho amb vosaltres i espero o desitjo si us ve de gust, que doni peu a això, a unes quantes sobretaules que permetin Aquest esport tan nostrat que és parlar i tornar a parlar i tornar a avaluar si els tòpics que ens atenyen, els tòpics que ens representen són veritat, no ho són o si els hem d’actualitzar Vinga que vagi bé, una abraçada