Estimat Black Friday, t’escric des de l’Empordà, un indret del món on també tens presència, tot i que un dels seus fills, Josep Pla, va sentenciar: “De vegades baixo a la ciutat per veure els aparadors i saber el que no necessito”.
A tothom li agrada lluir el logo correcte a la seva roba o cotxe, prou bé que ho saps, però anar de bòlid per estalviar alguns cèntims per un objectiu tan superflu no és la nostra idea del lleure, o potser si. Deia el sociòleg Zygmunt Bauman “En el món actual totes les idees de felicitat acaben en una botiga”. I aquí estem, amb tota una legió de marques estimulant el consum, amb responsabilitat o sense, i arribant al consumidor, per informar-lo o desinformar-lo.
Estimat Black Friday, ja no em crec l’anéssim anunci oferint descomptes d’un 60%. I et demano, pel benestar del meu company de feina, que moderis les ofertes que s’ens disparen cada cop que naveguem per Internet. El meu company s’ofusca cada vegada que li salta un baner oferint-li cafeteres, jerseis, raquetes de tennis… No es mereix tanta persecució, ni que sigui per oferir-li grans descomptes que l’únic que fan és deixar ben clar que les marques i centres comercials juguen amb els preus tan com volen.
L’últim que et demano és que si el color és black, blue o brown cap problema. Però poseu-vos d’acord que sigui Friday i quin Friday, sinó contínuament cada any ens preguntem quan és el Black Friday i si dura un cap de setmana, una setmana sencera o un parell de caps de setmana… Sincerament, comença a fer mandra tot plegat. Ja és prou trist el consumisme per si sol, com per que encara haguem de fer veure que ens fa il·lusió.
