Ahir dilluns 14 de setembre va ser el primer dia d’escola després de molts mesos i el darrer dia d’estiu a la Costa Brava Centre.
Una cruel barreja de normalitat i d’excepcionalitat. Aquesta és la data habitual de l’obertura dels col·legis, el que significa una tornada a la normalitat, que esperem que sigui definitiva.
Per contra, l’activitat turística al Baix Empordà feia anys que es perllongava més enllà del pont del Pilar, és a dir, fins a mitjans d’octubre i en alguns casos, passada la Toussaint que aquest any fineix el 2 de novembre. I enguany -malauradament- aquest setembre serà el punt final a un any turístic per oblidar.
Curiosament aquest estiu tan pervers sembla haver fet feliços els que creuen que el turisme és una “malúria” -com deia la meva àvia-, i es mostren contents perquè han pogut aparcar on altres estius no ho podien fer i han gaudit de més espai a la platja. Sovint són els mateixos que es lamenten de no haver pogut anar a Formentera, i que no podran explicar com de bé es menja a Can Carlitos. Perquè ells no són turistes, són gent que enriqueix altres territoris.
Segurament no s’han aturat a pensar en el fet que les gambes, les rascasses, les tomates i els carbassons es paguen molt més cars quan hi ha demanda turística, i que es ven molta més roba, més calçat i més electrodomèstics quan els treballadors del sector turístic han tingut feina i s’han guanyat bé la vida.
Els convido a sumar-se a la feina de repensar el país que tenim, però també que aprofitin el temps per saber què vol dir sector turístic quan parlem de l’Empordà.
Empordà. 14 setembre del 2020
