Primavera, estiu, etcètera’ va ser el flamant debut literari de la Marta Rojals. Es va publicar l’any 2011, llegeixo amb certa perplexitat per un pas del temps que cada vegada se’m fa més volàtil. Penso en ella perquè aquest matí m’he acabat de llegir ‘A casa teníem un himne’, de la també ebrenca, Maria Climent, publicat a l’Altra editorial, aquesta gran aventura de l’Eugènia Broggi.
De la Gina (pera prima de la Climent) i de les tres protagonistes de la seva darrera novel·la, n’extrec atreviment i l’aprenentatge d’una normalització de la diversitat dialectal catalana que no havíem entès fins fa pocs anys. I penso en l’Adrià Pujol i el seu Escafarlata i en la necessitat, en general, de desacomplexar-nos i treure de l’armari expressions i paraules que considerem ‘de poble’. Perquè al final, i en aquest setembre de rentrées i reactivacions poc entusiastes, potser resultarà que, al final i en definitiva, tots volem tornar al poble més aviat que tard.
