Estopa han explicat aquesta setmana en una entrevista a El Periódico que “els concerts d’aquest estiu són una mica terapèutics”. Asseguren que, en una situació pandèmica com la que ens trobem, “les cançons més alegres et donen ganes de sortir de festa, i les més tristes i malenconioses te les treuen. Però intentem jugar amb les sensacions de el públic, anar pujant i baixant la tensió, i acabar a dalt de tot”. Doncs és exactament això el que van aconseguir aquest dimecres en el seu concert al Festival de Cap Roig de Calella de Palafrugell.
Al Baix Empordà va estar plovent durant tot el dimecres, també a la tarda quan s’acostava l’hora dle concert. Però finalment, la meteorologia va donar un respir i, només al voltant de Calella de Palafrugell, va deixar de ploure. Això va permetre al públic preparar-se per al concert al voltant del Village, novetat d’aquest any a Cap Roig. Sopar menjar de foodtrucks a un preu raonable és un dels nous al·licients del festival. Allà, el cantant Jxta Martin escalfava els motors interpretant algunes de les cançons més conegudes d’Estopa.
I, efectivament, els motors van quedar escalfats, perquè es notava en l’ambient que el públic tenia moltes ganes que els germans Muñoz sortissin a l’escenari. Mentre no començava el concert, mola gent cantava les cançons que sonaven pels altaveus d’artistes que passaran per Cap Roig, com “Un velero llamado llibertad”, de José Luís Perales o “Vas a quedarte” d’Aitana.
I, per fi, va arrencar el concert amb uns Estopa divertits i connectats amb el públic. Després d’arrencar amb dos clàssics com “Tu calorro” o “Vino tinto”, es van dirigir al públic per saludar-los amb un “Bona nit, Cap Roig! Bona nit, Calella! Bona nit, Girona! Bona nit, Catalunya! I fins aquí, no direm res més…”. Una broma que els assistents van encaixar molt bé.
El concert va combinar les cançons més conegudes d’Estopa amb d’altres del seu últim disc, “Fuego”, la promoció del qual ha interromput la pandèmia. La primera amb la qual el públic es va aixecar va ser la històrica “La Raja”, que tot i el pas dels anys, els germans Muñoz continuen interpretant com si fos el primer dia.
Però a partir de la segona meitat del concert, ja va ser molt complicat que el públic tornés a seure, i les revolucions no van baixar fins que, als bisos, ells mateixos van agafar la guitarra i van interpretar les més tranquil·les: “A solas” i “Mi primera cana, demonios, ojitos rojos”.
Amb “Yonki – Madero” i “Cacho a Cacho” tot va tornar a anar amunt, amb “Tu calorro” com a punt final d’un d’aquells concerts que fan oblidar el dia a dia pandèmic.
