La històrica pedregada del passat 30 d’agost de 2022 segueix ben present en el record dels habitants del Baix Empordà, especialment dels Bisbalencs. L’episodi sofert ara fa gairebé dos anys, amb pedres de més de 10 cm de diàmetre, va ser excepcional tant pel fenomen meteorològic sense precedents a les nostres contrades, com per la gran quantitat de danys materials i dissortadament també personals amb una setantena de ferits i una víctima mortal.
Dues pedregades gegants en un any a Catalunya
Gairebé un any més tard, el 26 d’agost de 2023, una altra pedregada de dimensions gegants (10 cm) va afectar la localitat de la Sénia (el Montsià), deixant quantiosos danys materials, i fent que en menys d’un any a Catalunya s’observessin dos episodis de pedra gegant mai abans documentada a casa nostra. Precisament, 2022 i 2023 han esdevingut els dos anys més càlids des de com a mínim 1950, amb temperatura que segons les projeccions de canvi climàtic a Catalunya, es correspon amb la típica que tindrà Catalunya a mitjans la dècada de 2050 de continuar amb l’actual ritme d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Un TAC, la tècnica pionera per analizar pedres
Amb l’objectiu de conèixer perquè i com es van formar les tempestes que originaren aquestes catastròfiques pedregades, i amb la finalitat de poder predir millor el fenomen i alertar a la població, el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) va emprendre una innovadora iniciativa per estudiar les pedres de grans dimensions. Gràcies a la col·laboració de veïns i veïnes baix empordanesos es van poder recuperar exemplars sencers de pedres que havien estat preservades en congeladors particulars.
A part de l’estudi morfològic extern i de composició química, els investigadors del meteocat han anat més enllà amb un tècnica revolucionària i pionera al món: sotmetre les pedres a un TAC. D’aquesta manera s’obtenen centenars d’imatges (talls) per visualitzar l’estructura interna de la pedra, identificar regions amb bombolles d’aire atrapat i analitzar el seu nucli tot preservant-ne la seva integritat.
El passat mes de maig, la família de Marc Vilà (veí de la Bisbal d’Empordà i col·laborador de Ràdio Capital), va cedir al Servei Meteorològic de Catalunya dos exemplars de pedra que la seva família havia mantingut al congelador durant aquest temps.
Les pedres van ser transportades mitjançant un congelador portàtil fins la seu del SMC a Barcelona, on es conserven la resta de mostres de pedres gegants de la Bisbal d’Empordà i la Sènia. L’aparició de noves mostres d’estudi és fonamental per seguir avançant en aquesta pionera línia de recerca.
Escalfament global antropogènic i onada de calor marítima
Altres treballs científics com el publicat el passat març a Geophysical Research Letters atribueixen la formació de la catastròfica tempesta a l’elevada temperatura de l’aigua del mar durant l’agost de 2022, el qual es trobava sota el que es coneix com a onada de calor marítima.
Després d’analitzar el comportament de més de 280 tempestes amb característiques supercelulars, es va simular (model matemàtic-físic) com s’estimulava la formació de pedra al Mediterrani si aquest es trobava o no en condicions d’onada de calor marina.
¿Os acordáis de este granizo gigante? Hace casi dos años asistíamos al evento de granizo gigante (12 cm) más grande registrado en España. Sucedió en el Baix Empordà (Gerona).
En este hilo 🧵 te cuento lo que hemos descubierto 👇 pic.twitter.com/ib1u60E66I
— ☈ Carlos Calvo-Sancho ☈ (@MeteoZGZ) March 22, 2024
Els resultats indiquen que sense l’escalfament global antropogènic (emissió de grans quantitats de gasos d’efecte hivernacle vinculats a l’activitat humana), no es poden reproduir les condicions d’onada de calor marítima com la de l’agost de 2022, la qual va aportar molta més energia al sistema tempestuós. Analitzant el clima de l’era pre-industrial, el nombre d’onades de calor marítimes resulta considerablement menys freqüent i de menor intensitat.
Es conclou que, sense l’escalfament global antropogènic, la tempesta que va afectar a la Bisbal d’empordà el 30 d’agost de 2022, hauria disposat de menys energia fent molt més difícil assolir diàmetres de pedra com els que es van observar.
