La Fundació Live, amb finançament del GALP, la col·laboració del projecte Sèpia, les confraries de pescadors i el suport dels parcs naturals dels Aiguamolls i del Montgrí posen en marxa el projecte ‘Un Pop de Gram’ amb l’objectiu d’estudiar l’alimentació i l’estat de la població de pops als golfs de Roses i Pals. Segons els promotors, tradicionalment a la zona s’hi havia observat una abundant presència d’aquesta espècie però els pescadors d’arts menors alerten que en els últims temps ha disminuït tant en nombre com en mides.
La iniciativa proposa iniciar l’estudi als prats de Cymodocea nodosa d’aquests dos golfs per veure la situació de la població d’aquest cefalòpode, la seva dieta, els seus hàbitats de reproducció i quina disponibilitat d’aliments troben en aquestes praderies.
A través del projecte, s’espera aportar informació sobre la importància ecològica del prat, oferint refugi als pops, mitjançant cadups, i estudiar-ne les restes alimentàries i la mitjana d’ocupació durant els mesos de maig a setembre en el golf de Roses i al de Pals. L’estudi també esdevindrà una aproximació al coneixement de la presència i abundància de mol·luscs i crustacis que viuen enterrats a la sorra.
El projecte Sèpia i la Fundació Alive posaran en marxa la primera línia de refugis pels pops a la zona del Prat de Gram de la platja de Pals aquest dissabte. El ‘Pop de Gram’ es basa en la instal·lació de dues línies d’arts menors sobre el fons sorrenc del prat de 500 metres i amb 20 refugis cadascuna; una al golf de Roses i una al de Pals.
Amb la voluntat d’evitar la introducció de residus, i afegint informació aportada pel ICM-CSIC en les quals es constata que les olles de ceràmica són atractives pels pops, s’ha optat per uns refugis que segueixin un model d’olles artesanals de fang: els cadups. Antigament, els cadups eren utilitzats per la sínia per treure aigua dels pous oberts, i eren reaprofitats per la pesca del pop.
Els cadups d’aquest projecte han estat fabricats pel terrisser artesanal de Fonteta, Josep Matés, amb fang de Cruïlles i tenint en compte un model de ceràmica negra que s’havia fet a l’Empordà i que es troba al Museu Terracota.
