La fira de llibres Indilletres atorga el segon premi de crítica literària Llucieta Canyà a Eva Vàzquez Ramió per l’article ‘A l’ombra de Proust’, publicat a la secció de cultura d’El Punt Avui el 30 desembre de 2019. El lliurament del premi, dotat amb 500 euros, ha tingut lloc aquest matí a les 11.45 h, just després de l’acte inaugural de la tercera edició d’Indilletres, que, durant el dissabte s’ha hagut d’aixoplugar al Pavelló Firal de la Bisbal d’Empordà, a l’espera que el temps s’estabilitzi diumenge per reprendre la fira a la plaça del Castell.
El premi, que va tenir com a guanyador de la primera edició Pere Antoni Pons, té el suport d’Òmnium Cultural del Baix Empordà, entitat que també col·labora en les diferents activitats culturals de la fira de llibres d’Indilletres, que enguany s’ha hagut d’ajornar per aquest darrer cap de setmana d’agost. La crítica ha estat escollida entre ressenyes publicades en mitjans tradicionals en paper (revistes i diaris) i en mitjans digitals entre el mes de juny del 2019 i el 15 de maig del 2020. Els membres del jurat són Anna Alabau, Natàlia Carbonell, Cati Casademont, Xavier Cortadellas, Dolors Figueres, Anna Llenas, Lupe Martínez, Anna Pascual, Íngrid Pou, Judit Pujadó, Marià Sais i Marta Turró de l’Associació Indilletres.
La guanyadora Eva Vàzquez
Llicenciada en història de l’art i periodista cultural al diari El Punt Avui, ha treballat a la premsa comarcal de Girona, primer com a correctora de llengua i, més endavant, com a periodista, que ha esdevingut des del 1988 la seva activitat principal. Actualment escriu a El Punt Avui, a més de la Revista de Girona i, puntualment, en altres publicacions. Vinculada gairebé sempre a la secció de cultura, on s’ha especialitzat en l’art i la literatura, al marge de la seva dedicació al periodisme, ha comissariat exposicions relacionades amb la revisió històrica d’artistes del s. XX vinculats a les comarques de Girona.
Tal com diuen les seves bases, el Premi Llucieta Canyà de crítica literària publicada té present els articles que destaquen la interpretació, la contextualització de l’obra objecte de la crítica i l’argumentació de la ressenya. El jurat subratlla que entén que el gènere de la crítica literària, a més de constituir per si mateix una peça amb valor i qualitats literàries, ha de ser l’esquer perquè el lector corrent de la premsa decideixi llegir el llibre objecte de la crítica o, com a mínim, disposi dels suficients arguments per decidir si fer-ho.
En aquesta edició del premi hi ha hagut un intens debat entre els membres d’Indilletres. Entre les ressenyes proposades n’hi havia de més acadèmiques pensades per a un lector més especialitzat, i d’altres publicades en premsa generalista adreçades a un públic lector no especialitzat, però que valora la bona literatura. A més de la bellesa literària de la ressenya d’Eva Vàzquez, el jurat n’ha valorat la seva capacitat de transmetre al lector el valor de la literatura també com a eina d’acompanyament i de creixement en la vida dels lectors i el guiatge que imprimeix sempre la bona narrativa.
L’article d’Eva Vázquez se centra en «l’edifici immens del record», que és el desencadenant i la matèria primera del món proustià, perquè «no hi ha dies viscuts més intensament que aquells que vam pensar que havíem deixat de viure perquè teníem un llibre a les mans, més encara en aquella edat al·lucinada en què, com diu ell, la descoberta d’un autor et podia transportar des del mur cobert de violetes on fins llavors fantasiejaves fins davant el pòrtic d’una catedral gòtica».
Si per a Proust el desencadenant és la famosa magdalena, per a Eva Vázquez és la seva lectura en una habitació tancada escoltant els habitants de la seva casa o en el trajecte entre dos paisatges, «el pati florit de ca l’àvia i el camí de la via del tren que portava a l’institut» i entre dues etapes de la vida, l’adolescència i la joventut. Però a més de fer-nos viure el passat, per a Eva Vázquez, Proust, i alguns llibres, «tenen la facultat de profetitzar-te, de mostrar-te per una portella diminuta de doble batent tot allò que aviat seràs i tot allò que alguna vegada vas ser. Fins i tot la vida que no has tingut». I és que a l’ombra de Proust, la música de la seva prosa hipnòtica, en la traducció catalana de Valèria Gaillard d’A la recerca del temps perdut per a Proa, que s’afegeix a la que Josep M. Pinto ofereix a Viena, acompanya sempre.
La bisbalenca Llucieta Canyà
Llucieta Canyà i Martí va néixer a la Bisbal d’Empordà el 1901 i va morir a Barcelona el 1980. Amb poc més de 20 anys va començar a col·laborar en mitjans com La Veu de Catalunya, en què va tenir una secció diària titulada ‘Món femení’. També va col·laborar en publicacions com Joventut catalana o D’Ací i d’Allà. Escrivia sempre des d’una perspectiva de gènere. Tenia grans dots comunicatius que va aprofitar per fer conferències arreu i que li van donar una gran popularitat . El 1929 va publicar el poemari Mare, l’obra Caixa de núvia (1933) i L’etern femení (1934) prologada per Josep Maria de Sagarra, i que va merèixer sis reedicions, la darrera el 1957. El 1936 va publicar la comèdia L’estudiant de Girona, dedicada al seu primer marit Miquel Poal, periodista, crític i autor teatral, novel·lista i assagista, autor de llibres sobre feminisme, que havia mort poc abans. Casada de nou amb Santiago Manresa va viure un temps a Reus, ja en ple franquisme, on va mirar de continuar escrivint i col·laborant amb publicacions com Diario Español o el Setmanari Reus i amb entitats com el Centre de Lectura. El 1954 va publicar la comèdia L’amor té cops amagats, representada al Romea, i el 1957 va editar L’etern masculí, també prologada per Josep Maria de Sagarra.
