La corrupció, per desgràcia, es fa massa evident en les nostres societats. És veritat que és més fàcil detectar-la en estats sota règims democràtics, perquè s’estableixen controls i transparència i també la judicatura i la premsa estan més disposades i lliures per detectar-la i denunciar-la. Fa pocs dies, en el marc del Parlament Europeu, hi ha hagut una investigació sobre mala praxis d’uns pocs eurodiputats, en el que ja es coneix com Qatargate. I s’ha produït el que la malifeta de molt pocs, contamina el tot, en aquest cas, sembla que només dos eurodiputats (veurem com van evolucionant les investigacions…), afecten el treball i reputació dels 760 eurodiputats con conté el Parlament Europeu, a més també a les altres institucions de la UE, com la Comissió Europea i el Consell. Per evitar-ne les conseqüències, els responsables de les institucions europees han d’actuar ràpid, amb transparència i amb fets, que recuperin la credibilitat perduda, que només s’aconseguirà si la ciutadania percep que s’ha actuat amb celeritat i eficàcia. Aquesta realitat no és aliena, malauradament, a estàncies i institucions més properes a la ciutadania, com poden ser, posem per cas, els governs i institucions de diferent nivell, fins i tot les municipals. I ara que es comencen a escalfar motors per les eleccions municipals del maig que ve, convindria que qui està aprop de la gestió municipal i qui hi vulgui accedir, sigui lo més curos possible i actui d’acord amb la legalitat, evitant qualsevol indici de corrupció i apartant als corruptors. Això també val a les nostres contrades empordaneses, perquè la confiança de la ciutadania amb les institucions és bàsica i forma part de la salut democràcia de la nostra societat. Som-hi!
