Jugant més amb la fantasia, amb el món infantil que no pas amb la ironia i la sàtira. Però interessant sense cap dubte.
Perquè, què passaria si una figura del pessebre cobrés vida? Què passaria si de sobte ens parlés i ens demanés ajuda? Doncs segurament que no ens el creuríem, que l’ignoraríem, que faríem com si no existís perquè els miracles no existeixen, ni tan sols a la nit de Nadal. És per això que l’Ernest, el fill de la família, calla i espera a que arribi la nit per ajudar al que sembla un pastor més del pessebre però que resulta ser un explorador celeste (i no un de qualsevol, sinó un que va a la deriva, com ens mostra el títol).
L’Ernest no triga en descobrir que aquest ser diminut s’omple de pastilles per assolir tot allò que necessita, fins i tot per a parlar català. Ep! Aquí sí que l’hem encertat. Com l’Ernest, ens plantegem les virtuts d’unes pastilles així que fessin que tothom parlés català, quantes confusions i mal entesos ens evitaríem!
