Ja em disculpareu el simplista joc de paraules, però és l’adjectiu que em ve al cap quan penso en el transport públic que tenim al Baix Empordà. La mala planificació, els preus elevats, les inconveniències horàries i una carretera que va de Llofriu a Girona creuant pobles i poblets amb un sol carril per sentit, estreta en molts casos i amb un desdoblament promès pel tripartit en l’època del conseller Quim Nadal i que va de Vidreres fins a l’esmentat punt de Llofriu i punt.
Tot això ve a tomb, perquè l’Ajuntament de Sant Feliu ha renovat el conveni amb la Sarfa per 4 anys, però amb l’oposició de CUP, MES i Guíxols des del Carrer. Es queixen de presses i de falta d’informació. I és que els Baix Empordanesos tenim motius de sobres per queixar-nos de la nostra xarxa de transport per carretera (bàsicament la única que tenim).
Un exemple. Si veniu de Barcelona amb tren i baixeu a Flaçà i arribeu a les 11:47, haureu d’esperar el bus per anar a La Bisbal, Palafrugell o Palamós, fins a les 12:50. O si arribeu a les 17:30 us haureu d’esperar una raonable mitja hora. Però ailàs si voleu venir de Barcelona amb l’últim tren… Ho teniu fotut perquè el de quarts de 6 és l’últim bus que trobareu. Us haureu de quedar a qualsevol dels ZERO hotels que té Flaçà o demanar a algú que us reculli. Casos similars podem trobar en la ruta que va de l’Empordà cap a la capital per no parlar de les línies de connexió entre pobles grans i sobretot petits.
Per això, quan algú es queixa (amb raó) del volum de cotxes que circulen per la nostra zona, valdria la pena preguntar-se dues coses:
1a.- Quina és l’alternativa? Perquè està clar que el transport públic…
2a.- De qui és la responsabilitat que això funcioni així?
No sé si algun dia ho descobrirem, però em penso que mentre espereu, podeu agafar seient al banc que hi ha a l’estació de Flaçà, a veure si mentrestant us passa el bus.
