Fast & Furious: Hobbs & Shaw

David Leitch, codirector de la primera John Wick, i director d’Atómica i Deadpool 2, es posa darrere la càmera en aquest spin-off de la saga Fast & Furious, protagonitzat pels personatges de Luke Hobbs (Dwayne Johnson) i Deckard Shaw (Jason Statham). Dwayne Johnson es va incorporar en la saga a la cinquena part per fer la vida impossible al personatge de Vin Diesel, mentre que Jason Statham es presentava al final de la sisena per convertir-se en el gran enemic de la setena. El cert és que Johnson i Statham era del poc que se salvava de la decebedora vuitena entrega de la saga, i era innegable la bona química còmica que els dos actors transmetien a l’espectador. Entre la resta de protagonistes trobem a Vanessa Kirby, que ja veia de Misión imposible: Fallout en la qual havia fet un paper molt semblant, Idris Elba, que interpreta al dolent, així mateix es defineix el personatge com si trenqués la quarta paret, Eiza González i Helen Mirren.

La trama gira al voltant de l’amenaça que suposa Brixton, un anarquista millorat ciber-genèticament, que ha aconseguit el control d’una arma biològica. Luke Hobbs, membre dels serveis de Seguretat de Cos Diplomàtic dels Estats Units, i Deckard Shaw, mercenari i exmembre del cos d’elit de l’exèrcit britànic, hauran d’aparcar les seves diferències per aturar a Brixton. 

Fast & Furious: Hobbs & Shaw funciona com una buddy-movie d’acció dels 80 i els 90 que podia haver estat protagonitzada per Sylvester Stallone i Arnold Schwarzenegger. Leitch no amaga les seves intencions i en un moment de la pel·lícula veiem cartells d’algunes de les pel·lícules d’acció que l’han inspirat en la direcció d’aquesta. En veure-la m’he endut una sorpresa molt agradable en descobrir que Hobbs & Shaw té molt poc de l’estil de cinema que ha impregnat la saga Fast & Furious i és una cosa molt diferent.

La clau perquè la pel·lícula funcioni tan bé és la bona química entre Dwayne Johnson i Jason Statham, un guió que aprofita les transicions per humanitzar els personatges i donar-los un entorn familiar i la direcció de David Leitch, que prescindeix de l’estilisme de la saga per fer el seu propi, amb moments que ens recorden a John Wick, Atómica i també a Deadpool. 

Fast & Furious: Hobbs & Shaw és més que una pel·lícula d’acció, és una pel·lícula de superherois sense superherois amb un Dwayne Johnson que vindria a ser l’equivalent a un Capità Amèrica ple d’esteroides que renega tota l’estona. El mateix personatge d’Idris Elba, és un dolent de còmic de manual. L’estil de cinema de superherois Marvel ha estat l’altre gran referent per confeccionar la pel·lícula. El que inclogui quatre escenes postcrèdits ja diu molt a qui busca assemblar-se. 

Dels pocs defectes que li podem trobar en aquesta pel·lícula, que ofereix exactament el que esperava veure abans d’entrar a la sala, és el seu metratge. La poca complexitat argumental i de personatges no dona per dues hores i quart de pel·lícula, que podia haver-se quedat perfectament en dues hores justes.

Pel que fa a les escenes d’acció, poc més a dir que són impecables, des de la persecució de cotxes pels carrers de Londres, passant per la fugida d’Ucraïna, així com el fi de festa a Samoa. 

Fast & Furious: Hobbs & Shaw és una pel·lícula d’entreteniment de primera que reivindica el cinema d’acció clàssic dels 80 i 90, concretament el de la buddy-movie en clau de comèdia.
Trobareu una breu tertúlia  sobre la pel·l´cula en el nostre podcast. Link de descàrrega directa, link a Apple Podcasts, link a iVoox.