Feliç primavera!
De fet l’esclat de la primavera, encara no l’hem viscut. Els nostres pobles celebren les festes de primavera que aquest any han preparat amb la mateixa il·lusió de sempre però tement que tot de cop s’obrissin un altre vegada els núvols carregats de pluja que si be ens han deixat els camps verds i vermelles de roselles les voreres de camins i les carreteres, ha omplert l’aire d’una frescor d’un altre temps. Si ens acostem a la platja es clar que hi estem be l’estona que hi toca la tímida l’escalfor del sol, però l’aigua es tan freda com ho era al mars o a l’abril, i ara mateix ja estem quasi al final del mes de maig, una mica més enllà de la meitat del temps que el calendari adjudica a la primavera.
Potser es que les pluges imparables amb que ens preparàvem a rebre-la, han trastocat el clima que coneixíem en aquests mesos, o potser tenen raó els llibres mil·lenaris que fan seguir set anys d’abundància a set anys de misèria quan, com en la Mediterrània, l’abundància es sinònim de pluja i la misèria ho es de sequera. O es que a lo millor hi ha uns deus que s’entretenen a desmuntar-nos el que creiem tantes vegades escrit per sempre en els papers del temps, potser perque els anem adequant al desori d’ aquest mon en el que estem vivint tant incomprensible i on ens es tant difícil trobar algun lloc on el pensament, l’experiència o la història ens donin un suport on repenjar-nos i entendre alguna cosa del que passa.
Però ben mirat potser tampoc està tant malament que no sapiguem mai quin temps farà a la tardor o a l’hivern que ja no tindrà res a veure amb el que ens havíem acostumat, o que no puguem endevinar que passarà en la nostre petita pàtria després de cada minúscul cataclisme als que ja hi estem tan avesats que haurem perdut interès per saber que s’ha fet de la nostra ideologia, rebel·lió, curiositat, protesta i sentit crític, ni esbrinarem on paren les lluites socials per un mon millor que ja sembla que haguem deixat en mans d’ una petita part de la població que intenta per tots els mitjans conservar la vocació de compartir amb els demés lo molt o poc que encara li queda.
Aquests son els meus pensaments en la primavera humida, verda, fresca i imprevisible que ens ha tocat viure en aquest 2018, un any com un altre que passarà tant ràpid com els altres i que al pas que anem, serà difícil que en puguem treure’n cap conclusió.
Feliç primavera!
