Christopher Landon repeteix en la direcció de la seqüela de la pel·lícula que va ser tota una agradable sorpresa farà un any i mig, i que barrejava elements clàssics de l’slasher amb les referències meta de pel·lícules de terror, passat pel filtre narratiu d’Atrapat en el temps, que la mateixa pel·lícula acabava reconeixent en el final. En aquesta ocasió hi afegim un nou element d’una altra pel·lícula que la protagonista tampoc coneix, Regreso al futuro II.
El que més ens ha agradat és retrobar-nos amb els seus protagonistes Jessica Rothe i Israel Broussard, que tornen a demostrar la seva incommensurable química i naturalitat en pantalla. Però en aquesta ocasió, reparteix el protagonisme amb alguns dels personatges secundaris de la primera, com el company d’habitació oriental, que descobrirem només començar, que va ser el culpable de la creació de bucle temporal en què va quedar atrapada la protagonista en la primera pel·lícula, i que tornarà a quedar atrapada en aquesta segona part, amb una gran sorpresa que farà que estigui doblement atrapada.
Com a seqüela, és valenta, ja que no es limita a copiar la fórmula de la primera pel·lícula. El fet d’aprofundir en els motius del perquè es va produir el bucle temporal ens portarà a homenatjar en múltiples ocasions diversos moments de Regreso al futuro II. En contra, perd la frescor de la primera, però estic segur que aquesta pel·lícula guanyarà amb el temps perquè en el seu homenatge hi ha molt d’amor a la saga de Zemeckis. La part de terror és inferior, accentua la comèdia i introdueix tota la part científica. De totes maneres, és d’aplaudir que hagi volgut fer una cosa diferent a la primera, que agradarà a alguns i decebrà a aquells que esperaven més del mateix.
El principal problema amb el que ha de lluitar és sobre la necessitat de la seva existència. No era necessari donar cap explicació al bucle temporal, però ja que et poses a fer una segona part, s’agraeix que vulgui ampliar l’univers de la primera pel·lícula i no optar per l’opció fàcil, que hagués estat fotocopiar-lo.
Amb les seves virtuts i defectes, és una pel·lícula entretinguda, àgil i divertida amb la qual els minuts et passen volant i derrota, un cop més, l’inexorable repetició de la seva trama. Si us va agradar la primera, us recomano a ulls clucs aquesta segona.
- Publicitat -
