Es sol pensar que la moda del Do It Yourself (fes-t’ho tu mateix) va començar als anys 70, vinculat al moviment Punk, però de fet va ser durant els anys 40, en plena Segona Guerra mundial, que arribaren els primers passos del DIY.
Va començar de mà de les revistes, per donar consells sobre el racionament. A través de consells als seus articles, explicaven com es podia fer un jersei a partir d’un altre jersei, com decorar els vestits sense les fornitures habituals, com conservar o rentar millor la llana i les sabates. En definitiva, com donar una segona vida a la roba que ja tens i que duri el màxim possible, ja que els recursos en plena guerra eren molt escassos. Per tant, en temps de necessitat s’aguditza l’enginy, customitzant la roba, fent alguna cosa nova amb allò que ja tens.
Actualment em vist un ressorgiment d’aquesta moda que diuen que és un moviment “anticapitalista”, que busca escapar dels estereotips i el consumisme irracional. Si ja podríem posar en dubte l’estalvi que suposa fer-se les coses un mateix un cop hem comprat el material i les eines necessàries si més hi sumem el temps dedicat a fer-ho, ara aquesta moda ha trencat barreres, i ja no només la trobem en el camp els hobbies i la moda sinó que ha passat al món dels serveis.
Tota mena d’empreses de serveis -telèfon, llum, aigua, i sobretot els bancs- t’encarreguen a tu la feina i ells continuen cobrant el servei i les comissions. Que has d’emplenar el dipòsit del cotxe, doncs fest’ho tu mateix. Que vols fer una gestió, doncs entra ala web i fes-la tu mateix.
Aquests dies ha corregut per xarxes un acudit d’una carnissera que li demana a un client que vingui a certs dies o certes hores per comprar determinat producte, o que si vol un pollastre tallat agafi les eines i ho faci ell mateix, això sí la primera vegada l’ajudarà.
Diuen que més val riure, però que voleu que us digui aquesta presa de pèl fa temps que no fa gràcia.
