Com bé sabeu l’Empordà, l’Alt i el Baix, sobretot a l’estiu, és terra de festivals. N’hi ha per triar i remenar, alguns amb molt pressupost i molt poc interès artístic tret d’alguna excepció, i d’altres comparativament amb menys pressupost i molt més interès. Entre aquests darrers voldria fer esment de l’Itaca, Cultura i Acció al Baix Empordà, que té com a lema La cultura no és un luxe, que ja és tota una declaració d’intencions.
Ítaca és, a més de l’Arcàdia catalanista, un cicle d’espectacles de tota mena escampats pel territori, programats amb gust, rigor, imaginació i originalitat, que ha incorporat algunes iniciatives que ja es celebraven des de feia uns anys, com ara el Jazzpera, que enguany arriba a la seva desena edició i té com a plat fort el concert Joan Chamorro presenta La màgia de la veu, el 17 de juny. Tindrem l’oportunitat, que us aconsello que no us perdeu, de veure i escoltar algunes de les millors veus del present i el futur del jazz que es fa a Catalunya. Joan Chamorro, músic i professor, que ha aconseguit a base d’entusiasme i dedicació posar en peu i donar continuïtat a la Sant Andreu Jazz Band, presenta artistes com Andrea Motis, Rita Payés, Èlia Bastida, Alba Armengou, Alba Esteban i Abril Saurí, que s’han format sota el seu mestratge.
Algunes van ser un prodigi de precocitat, com Andrea Motis o Alba Armengou, i totes han esdevingut magnífiques cantants i instrumentistes. Però el concert encara té més al·licients perquè la formació comptarà amb els companys habituals de Chamorro, uns músics superlatius, com són el pianista Ignasi Terraza, el guitarrista Josep Traver i el bateria Esteve Pi, a més d’instrumentistes molt joves de la Sant Andreu Jazz Band, algun d’ells amb disc propi compartit amb Chamorro, com són Joan Mar Sauqué, Joan Codina, Joan Martín i Marçal Perramon. Ítaca només ha avançat dos espectacles però quins dos! L’altre és l’experiment escènic conjunt d’Albert Pla i Tortell Poltrona, PP, que segur que és més divertit que el sinistre PP que coneixem i que es podrà veure el dia següent a l’Espai Ter de Torroella de Montgrí.
Festivals com l’Ítaca neixen de l’activisme cultural, de les ganes de fer coses amb criteri, del desig de ser motor de creació i no com a operació de marca. Llarga vida al Festival Ítaca i a veure si arribem d’una punyetera vegada a l’altre Ítaca sense perdre pel camí els bous i les esquelles de Sanitat, Cultura i Educació, perquè si no, no sé pas què quedarà per independitzar!
