Quan arriba l’estiu, el Baix Empordà s’omple de música gràcies a la multitud de festivals de renom que s’hi celebren a la comarca. Parlem de noms com Peralada, Cap Roig o Porta Ferrada, que porten artistes de recorregut prestigi d’àmbit nacional i internacional. Però també del White Summer, el Festival de Jazz de Palafrugell, el de Platja d’Aro, les Havaneres de Calella o l’extint Festival Pròxims de Calonge.
Amb tanta oferta de qualitat resulta inevitable que sorgeixi la reflexió de si hi ha espai per tothom o si estem davant d’una sobreoferta, extrem que també s’ha plantejat a la resta de destinacions turístiques catalanes. També planeja a l’ambient la sostenibilitat d’aquest model a llarg termini.
Hem parlat amb Oriol Aguilà, director del Festival de Peralada, un dels festivals de referència que es fan a la comarca i que enguany ha celebrat els seus 30 anys.
Aguilà ens ha explicat que els organitzadors del festival de Peralada van tenir fa tres dècades “la visió del potencial cultural de l’Empordà i la seva capacitat per atreure un públic internacional”. Per Oriol Aguilà, a més, ha estat clau la combinació d’elements com l’arquitectura, el paisatge, la gastronomia o el patrimoni.
El director del Festival de Perelada ens ha parlat també del que han significat aquests 30 anys. Aguilà creu que l’edició d’enguany ha servit per valorar la feina feta i per reinventar-se i posar-se al dia. També per reinvindicar espais.
Davant la qüestió de si hi ha lloc per tothom, Oriol Aguilà creu que sí. Que queda demostrat any rere any que l’oferta és absorvida pel públic. Però, en paraules del director del Festival, “una altra cosa és que això sigui viable en el temps”.
