A les comarques gironines, la temporada teatral és de molt bon aprofitar. Us aconsello fer una tria que vagi més enllà de Temporada Alta –la resta de l’any també en fan de teatre- i que passi per equipaments gironins que tenen unes molt bones condicions. També descobrireu joies i oportunitats de veure espectacles amb diferències en el preu de les entrades que, en ocasions, poden arribar fins al 50% respecte el que es paga en teatres o festivals de referència o caps de cartell. A més, hi ha programadores –la majoria són dones i molt poc home- que tenen un criteri interessant programant i que han demostrat que poden jugar amb els absurds requeriments, en alguns casos, dels seus caps polítics, regidors o alcaldes, que només estan pendents dels percentatges d’ocupació. Malgrat tot, van picant pedra des de fa molts anys per tenir una massa crítica de públic que s’estima el teatre i segueix les seves propostes. Són els casos dels teatres municipals de Girona –està en el procés-, Banyoles, Olot, Celrà –ha canviat fa poc de programadora-, el Centre Cívic de Porqueres, la Jonquera, Lloret de Mar, Bescanó, Sant Feliu de Guíxols i poca cosa més. La resta de la demarcació fa força vergonya en aquest sentit, sobretot algunes localitats importants, amb teatres sense ús o sense programació regular i d’altres que ni tan sols disposen de teatre. I no estic parlant de micropobles, precisament. Tenen un interès nul i per no tenir, no tenen ningú que programi amb una mica de coneixement de causa. Potser començaria a ser hora de posar-hi remei.
