L’Ajuntament de Torroella de Montgrí i la Diputació de Girona han finalitzat els treballs de consolidació i restauració de l’església romànica de Santa Maria del Palau, al massís del Montgrí que es van iniciar el 2017 i s’ha desenvolupat en tres fases.
Responsables polítics i tècnics de l’Ajuntament i la Diputació han fet una visita, aquest matí, per conèixer les actuacions i formalitzar la finalització dels treballs desenvolupats durant aquests tres anys. Hi han estat presents, l’alcalde del municipi, Jordi Colomí; la regidora de Patrimoni, Natàlia Navarro; el director del Museu de la Mediterrània, Gerard Cruset; el diputat de la Diputació de Girona, Jordi Masquef, i l’arquitecte director de l’obra, Josep Maria Fortià.
L’actuació ha comptat amb un estudi arqueològic que ha posat al descobert la base de l’antic absis semicircular romànic, que podria datar-se del segle XI i que va ser substituït per l’actual, una capçalera recta. Aquest canvi d’absis és un element característic del gòtic inicial SXII-XIII, a la comarca, així com l’edifici sencer que també manté característiques essencials d’aquest estil arquitectònic com la volta apuntada, arcs de mig punt o les finestres de doble biaix, a més de la inexistència d’absis semicircular.
A banda de l’església, al recinte s’hi han trobat restes d’un antic poblat que va ser habitat des del segle II aC., en època romana, fins a la baixa edat mitjana. Se sospita que va ser desocupat degut a l’avanç de les dunes i del desplaçament de la població cap al nucli urbà de l’Escala.
Aquests treballs també destaquen la importància que ha tingut aquest conjunt arquitectònic en la interacció entre l’home i el medi i d’un paisatge fortament humanitzat que ha estat testimoni de les civilitzacions més antigues.
La intervenció arquitectònica s’ha fet als tres grans espais del temple romànic: el nàrtex, la nau principal i l’espai lateral de la sagristia. A la nau principal s’ha rebaixat fins a 70 cm, i a la sagristia el rebaix ha arribat fins als 2 metres, ja que s’hi havia anat acumulant una gran quantitat de material. Els treballs han posat al descobert un fragment de la pavimentació original de l’edifici, a l’interior de la nau principal; una part de l’enllosat del porxo; restes d’una escala d’accés, d’època més moderna i la fonamentació de l’absis semicircular del S.XI.
L’actuació ha tingut un cost d’uns 75.000 euros, dels quals la Diputació de Girona ha finançat el 60 per cent mitjançant el Pla de Monuments, la línia de subvencions que es concedeix per a la restauració i conservació de béns immobles amb valor patrimonial de les comarques gironines.
La regidora de Patrimoni, Natàlia Navarro, ha assegurat que amb aquesta intervenció s’ha aconseguit garantir la preservació d’unes restes de molt alt valor patrimonial, que es trobaven en molt mal estat i en risc de perdre’s. També ha anunciat que aviat s’instal·laran plafons informatius i no descarta que el consistori segueix intervenint al conjunt, promovent, per més endavant, una excavació a l’entorn on se suposa que hi havia hagut l’antic poblat.
Escolta l’entrevista sencera a Josep Maria Fortià, arquitecte encarregat de l’obra
