S’ha estrenat la pel·lícula Firstman que dirigeix Damien Chazelle (el realitzador de Whiplash i La la land) i protagonitza en Ryan Gosling. La història ja ens la sabem, ja que gira al voltant de les peripècies de Neil Armstrong i la Nasa per arribar a la lluna en nom del progrés i (sobretot) de la victòria per la cursa de l’espai que mantenien russos i americans.
No cal que parlem de la pel·lícula, ni de la guerra freda i de l’arribada de l’home a la lluna, però sí que em vull aturar en un moment de la cinta concret, quan després de diversos fracassos de la nassa i alguns astronautes i científics morts en els diferents experiments, la societat americana es manifesta en contra del dispendi milionari que suposen aquest tipus de programes. Per què el govern gasta milers de milions mentre puja el preu de l’habitatge. Perquè l’home blanc se’n va a la lluna mentre el negre, en plè conflicte racial no pot pagar medicaments, criden. Per què la Nasa, en definitiva, s’entesta a investigar l’espai exterior quan queda tant per descobrir al planeta terra.
Aquesta mateixa pregunta, la vaig fer en el seu dia al malaguanyat Jorge Wagensberg. Expliqui-li a la meva mare, perquè s’investiga l’espai exterior mentre hi ha tant per fer aquí baix. I ell em va respondre: Si no haguéssim de construïr naus lleugeres, no s’hauria inventat de fibra de carboni o l’alumini. Si no s’enviés gent a l’espai durant molt temps en càpsules o naus petites, no s’haurien inventat les píndoles alimentàries o si no s’haguessin inventat els vestits de cosmonauta, no s’haurien inventat les fibres sintètiques i vostè (deia ell) encara portaria roba feta amb teixits propis de l’edat mitjana. I va rematar: “Si aquesta pregunta me l’hagués fet fa 500 anys el que m’estaria qüestionant vostè és si calia el descobriment d’Amèrica a mans de Cristòfor Colom.
És talment així. És l’ambició de descoberta el que ens porta a avançar. És la recerca de coses grosses i suposadament inabastables, el que ens porta troballes que ens ajuden en el nostre dia a dia.
El dubte que em planteja tot plegat, ara mateix, és quin gran projecte tenim pendent de perseguir, que ens permeti mitigar petites distorsions que ens afecten en el nostre dia a dia?
