Ahir vam parlar amb en Joan Giraut. L’Alcalde de Platja d’Aro va desgranar en aquest programa els principals temes que afecten al municipi. Un dels aspectes pel que li vaig preguntar, va ser sobre la futura aprovació de l’ordenança que regula les flashmobs i que parteix de la intenció d’evitar el percal que es va muntar l’estiu passat i que va acabar amb alguns ferits, el sector de l’oci nocturn denunciant a les promotores de l’activitat (causa que per cert no ha prosperat) i amb una estimació de pèrdues de més de 100.000€.
Però posem-hi una mica de context. Feia poc que estat islàmic havia perpetrat un atemptat massiu a Niça, França, quan una empresa que organitza activitats per turistes va simular una persecució ben intencionada a un suposat famós que caminava pel centre de Platja d’Aro. Aquesta falsa persecució va general alarma i va esdevenir en una estampida de gent que sortida esfereïda creient que el poble empordanès patia una rèplica dels atemptats.
Amb tot això sobre la taula i després que hagi plogut bastant, val la pena preguntar-se algunes coses. Per exemple, qui diu que aquesta reacció de pànic no s’hagués pogut produir igualment en alguna altra circumstància. Per exemple, que un cafre solitari es dediqui a cridar pel carrer. O portant-t’ho al terreny oposat. Qui diu que si l’ISIS o qualsevol banda terrorista vol perpetrar una acció, no podrà fer-ho amb total tranquil·litat?
No és que em sembli malament que es regulin les activitats que es desenvolupen a l’espai públic, però si aquesta ordenança és conseqüència, d’aquell episodi de pànic, és bo recordar que la psicosi en la que vivim immersos, no és per culpa d’una flashmob, sinó que és culpa d’una organització terrorista internacional i per tant, l’any passat va ser una flasmob i l’any que bé, pot ser qualsevol altra nimietat que resulta impossible de preveure. I és en aquest punt, on el nou dilema que es presenta és el següent: Assumim que vivim sota l’amenaça terrorista, que això difícilment canviarà i ens dediquem a posar totes les precaucions del món, però no coartant la nostra llibertat, o assumim que la guerra que fa l’Estat Islàmic a Europa no passa per masacres o bombardejos, sinó que passa per putejar-nos a tots la vida, fent-nos creure que demà ens pot tocar a nosaltres i forçant les administracions a hiper regular, les empreses a hiper controlar i els ciutadans a l’auto censura?
No tinc cap ganes de morir atropellat per un camió desbocat, però tampoc de viure amb la por ni amb l’ofec.
