Ahir vam voler entrevistar el portaveu de l’ADF Montgrí per saber com es presenta la temporada d’estiu des de la perspectiva medi ambiental. Doncs no va ser possible entrevistar-lo perquè, oh sorpresa, cap dels seus dos telèfons (de dues companyies diferents, per cert) tenia cobertura.
Igual que a les ràdios gairebé es podrien enregistrar la informació del trànsit perquè gairebé no varia, o per Sant Joan es podrien enregistrar les cròniques que parlen dels Kg. de coca, cava petards i sortides dels bombers, els estius es presten a fer la típica notícia sobre la manca de cobertura de telefonia mòbil (i jo hi afegeixo de xarxes d’Internet) als pobles turístics.
La idea de re emetre una notícia d’un altre any pot resultar divertida i fins i tot un punt folklòrica, si no fos perquè el senyor que ahir no tenia cobertura, és un vigilant del bosc i si no fos perquè són molts els comerços que perden temps i potser clients, per no poder cobrar amb targeta perquè els datàfons no tenen cobertura. O seria graciós, si no fos perquè la línia adsl que tinc contractada a Pals amb Movistar, és de 10mb i el dia que va millor amb prou feines arriba a 1mb, però pagant això sí, com si els 10mb fossin complerts. O tindria gràcia que al meu amic Joan, Vodafone li hagi donat dades il·limitades al mòbil, si no fos que és per compensar que a la zona on viu no té cobertura.
I el pitjor de tot, és que no s’hi pot fer res. La decisió de millorar el servei, només és de les companyies que no estan obligades a garantir-lo. Els ajuntaments no tenen cap capacitat de pressió, perquè si en un poble petit on hi tenen una o dues antenes, es pressiona una “teleco”, la seva resposta és la indiferència o l’amenaça de desmuntar la infraestructura.
El secretari de telecomunicacions del govern català, va dir en aquest programa que l’administració, bla, bla, bla i que, comptat i debatut, tampoc podia fer-hi res.
Així doncs, la paraula és de nou de les persones que si volem solucionar aquest greuge, no ens queda altre remei que organitzar-nos per fer baixes massives de les companyies que no presten el servei com és degut.
Però ara que hi penso, si resulta folklòrica la idea de recuperar notícies recurrents, esperar una mobilització a aquest nivell, sona gairebé esperpèntica.
