Gaietà Gómez: “Tenim un projecte clar per Mont-ras i apostar pel creixement del municipi”

Avui ens visita Gaietà Gómez, alcaldable de Mont-ras per Acord Municipal per Mont-ras per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Gómez.

Bon dia.

Primer de tot m’agradaria que es definís en tres adjectius.

A veure amb tres adjectius. És complicat. Sempre és preferible que et defineixin des de fora. Però dit així, jo diria objectivitat i transparència. Podria ser. L’objectivitat, perquè la meva forma de fer per temes professionals, etcètera, és molt enfocada a saber on vaig, on cal anar per marcar-me a traçar un camí que has de seguir per arribar a on vols anar. No té gaire sentit caminar, caminar, caminar i o córrer molt per arribar a un lloc que no és el que havies d’anar. Llavors potser estàs en massa lluny de l’objectiu i has de recular, i has de fer el doble de camí. Llavors primer, tenir clar l’objectiu on vaig. On hem d’anar. I després agafar el camí. 

I transparència, en el sentit que crec que s’ha de ser clar en dir les coses. Has d’explicar, en aquest cas és el projecte municipal o el que toqui en el seu moment. Ho has de fer d’una manera entenedora per a la resta de la gent. Has de saber comunicar, però has de dir les coses, les bones i les dolentes quan toca. I llavors això t’obliga a ser honest. Perquè si no ets honest te poden trobar en una incoherència amb una mentida. I llavors perds la credibilitat. Llavors, en temes de política jo crec que ja hi ha bastanta desacreditació i crec que això s’ha de reconduir perquè bé, els municipis, en aquest cas Mont-ràs o el que toqui, és important que hi hagi transparència. Les meves filles me diuen que sóc racional. Jo no sé si és així o no. Però elles ho diuen.

Podria destacar altres aspectes que hagi assolit el govern de Mont-ras durant aquests quatre anys de mandat?

Si, bé se’m fa difícil contestar aquesta pregunta, sincerament. Per què? Perquè nosaltres no estem al govern. En aquest cas. Bé, jo tampoc no estic totalment com a regidor. Ho havia estat anys endarrere. Actualment hi havia Martí Sabrià com a cap de llista, la Joaqui Beleña i l’Irene Genís. I bé, he estat seguint el tema, però n’he estat una mica al marge. Llavors dir el que ha assolit el govern actual de Mont-ràs no és fàcil. Però bé, fent una mica de recerca he trobat una cosa que ja no és la meva resposta, perquè segurament seria diferent que la que donarien a l’equip de govern, en aquest cas de Junts per Mont-ràs. I són ells mateixos qui l’han donada. Tinc aquí un butlletí que han publicat que fa una mica de recull de les activitats que han fet els darrers quatre anys. I ells mateixos diuen: “en aquesta revista trobareu un resum dels projectes més importants com són les remodelacions de parcs, construcció i creació de noves places d’aparcament, asfaltat de carrers, canvi de lluminàries per sistemes LED de menor consum, construcció d’embornals i un llarg etcètera”. Són paraules textuals del que han dit ells.

I el que em xoca és que això és el resum dels projectes més importants. La nostra visió és que això no són projectes. Això és el dia a dia de la vida d’un municipi. Els projectes són una altra cosa molt més important que no el mantenir carrers o fer un embornal que pot estar per fer o que està taponat i que no surt l’aigua. Això no són projectes. Això no és el més important que pot fer un ajuntament. Un ajuntament ha de parlar d’un POUM de coses molt més rellevants d’ajuts a les vivendes que vulguin posar plaques solars, etcètera. Llavors si, si, actualment l’equip de Junts per Mont-ràs, considera que això és el més important que han fet. Doncs sincerament, per mi és una clara evidència de que hi ha una manca total de projecte i una manca d’idees del que volen fer en el poble. A part d’això, dir que tot el que expliquen aquí en pàgines interiors hi ha molta fotografia i està està bé, però no tots els parcs estan bé. Han posat les fotos dels que estan bé. Però n’hi ha molts que no ho estan.

Han canviat lluminàries hi estem d’acord. Però quantes n’hi han que siguin d’autoconsum? Llavors a Vall-Llobrega, per exemple, i quan entres a l’avinguda d’entrada, tots són fanals amb plaques solars d’autoconsum a Mont-ras han posat fanals leds. Això ja s’estava fent els anys 2011-2012.I n’han posat més. Això no és projecte, això és continuïtat, continuïtat, Donar fer feina de l’Ajuntament. Què s’ha de fer, no dic que no. I no dic que sigui fàcil. Però això no és un projecte. Això no és un projecte de poble. Un projecte de poble és, en parlarem més tard, és crear, crear habitatge pel jovent. És resoldre problemes greus de circulació que tenim, etcètera, etcètera. Bé, en total. En definitiva, crec que és una manca, una manca d’idees important per per part de l’equip que governa.

Una cosa que sí que han fet és el tema de posar carrers en nom de dona o plaça és nom de dona, però això és una proposta que venia del nostre grup municipal. Mantenir moltes discussions, en aquest cas els regidors actuals amb l’equip de govern que no estaven al principi molt per la labor de fer-ho. El tema es va allargar molt, hi havia moltes excuses i finalment la insistència de la Joaquima Beleña, en Martí Sabrià i la Irene Genís. Però vam aconseguir que això es pogués fer, no sense dificultats, però és el màxim que s’ha fet fins a darrerament que s’ha acabat el parc i el parc infantil de la Pilarin Bayés, que es va inaugurar recentment. Crec que un parc està molt bé, però n’hi ha més a Mont-ras de parcs i estan molt abandonats. I ja està. 

M’agradaria preguntar-li també, tot i que ja ho ha anat avançant una miqueta, quins són els projectes o iniciatives que potser no han acabat d’assolir des del govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat?

Si n’hi han. Per mi n’hi han i jo diria dos de molt clars. Un és el tema del POUM. Cada campanya des de l’any 2007 que vàrem entrar nosaltres en aquest món de la política municipal fins a data d’avui, cada campanya electoral, cada quatre anys, s’ha parlat de que es faria un POUM. Han passat 16 anys i jo entenc que la senyora Peiró, com alcaldessa només ha estat els darrers quatre. Però és que això ja ve d’abans. Això ja ve de l’any 2007. No hi ha un POUM vigent a Mont-ras. Continuem fent modificacions de les normes subsidiàries que daten dels anys vuitanta per per acceptar o no acceptar segons quines coses a nivell de costos de construcció d’habitatges o de reformes o de construcció de naus, etcètera.

I això és un tema clau que ells tenien en el programa i que no han fet. Llavors, per mi aquest és el principal punt. El segon punt molt, molt, molt important, és el tema d’aquell famós centre cívic que se’n va parlar l’any 2007, que hi havia un projecte de quatre milions i mig d’euros de construcció d’un centre cívic i que es disposava d’1 milió d’euros que la Generalitat de Catalunya donava en compensació per l’obra de la carretera que es va fer en aquell moment, l’any 2007, a Mont-ras.

D’aquell milió d’euros l’equip de Junts fóra de la legislatura actual, evidentment parlem dels anys 2008-2009. Després de la moció de censura que ens varen fer, varen gastar 150.000 euros en fer el projecte amb una UTE d’arquitectes que ja no existeix. El projecte englobava l’acceptació de l’obra fent tot el desenvolupament. Aquests 150.000 euros són perduts. Però hi ha un romanent de 850.000 que Monràs té dret. El centre cívic han passat 16 anys i no existeix i ens queda per veure si algun dia existirà, però d’alguna manera aquests 850.000 euros que tenim dret com a municipi crec que l’Ajuntament els hauria de renegociar. Els hauria de buscar un altre projecte de centre cívic a alguna sala, alguna cosa que pogués rescatar aquests diners. Perquè són nostres i estan allà. I em temo que el dia que s’hi vagi potser ens diran “ja no hi són”. Però en allà estaven. I això ho hem dit per activa i per passiva a l’Ajuntament. I seguim igual.

Ahir a la tarda va haver-hi una presentació d’un llibre, Mont-ras, de Martí Gironell, llibre que es diu ‘El fabricant de records‘. Ha estat el premi Prudenci Bertrana l’any 2022 i es va fer a la sala polivalent dels baixos de l’Ajuntament de Mont-ras. Una sala, que és la millor que tenim a Mont-Ras, sincerament, però que no deixa de ser una sala bastant pobra. Siguem correctes. Hi havia comentaris de gent d’allà que bé que es queixava. “Home, fa molta olor d’humitat”, finestres obertes perquè feia feia molta olor deresclosit i bé, feia una mica de fresca segons on estaves situat. Això és el millor que tenim a Mont-ras. Jo crec que ens mereixem alguna cosa una mica millor. Malgrat això, aprofito per dir-ho, la presentació del llibre va ser un gran èxit perquè el Martí Gironell és un tremendo comunicador. És una forma d’enganxar a la gent amb el discurs. Molt, molt agradable. Es va posar la gent a la butxaca, va seguir el fil de tota la tota la història, deixant nous parèntesis allà perquè la gent tingués ganes de comprar el llibre. I finalment, els llibres que varen portar des de la llibreria Nollegiu que s’ha posat al centre de Palafrugell es van vendre tots. I va haver-hi cua. I jo, per cert, personalment vaig ser un dels que vaig haver d’encarregar el llibre. Perquè es van esgotar. Malauradament, malauradament la sala no acompanyava, però l’acte va ser va ser un èxit.Era un bé, un gran què.

I després? I per últim de coses que ells portaven en campanya i en aquest cas sí que per a l’any 2019 ja no és un tema antic del POUM o del centre cívic de legislatures anteriors. És un tema purament de l’any 2019, deien, “gràcies a l’Ajuntament es crearan llocs de treball i vida”. I bé, no cal investigar gaire. A Mont-ras avui de llocs de treball, jo diria que n’hi han, siguent, optimistes, hi ha els mateixos però crec que n’hi han menys perquè el supermercat Dia  tancat, hi ha algunes empreses petites que viuen al carrer Torres Jonama, un petit comerç també ha acabat tancant. Per tant, crec que hi ha menys feina de la que hi havia l’any 2019 en les darreres eleccions. Però bé, com deia, siguem generosos, diguem que hi ha els mateixos.

Però el que sí que no hi ha és vida. No hi ha vida perquè la gent marxa. I aquí em remeto a l’Institut d’Estadística de la Generalitat de Catalunya. Que els nombres són clars. Any 2008. Quan va començar l’equip de Convergència i Unió, llavors hi havien 1.838 habitants de Mont-ras. L’any 2018 censats per a les eleccions del 2019, 1.691. S’havien perdut cent cinquanta i escaig de cent quaranta persones, de persones empadronades. I l’any 2022, en 1.676, estem trenta per sota o vint i pico per sota del que hi havia l’any 2019. Per tant, vida, no hi ha vida a Mont-ras. Hi ha la que hi havia o molt menys. I això és perquè no hi ha un projecte d’urbanització clar amb ajuts al jovent perquè es pugui quedar en el poble. Les cases a Mont-ras que hi han, bé, jo no en conec gaire més en venda, però no són pas barates. I evidentment, la gent que fa? Es busca la vida se’n va a Palafrugell. Se’n van, evidentment, a estudiar fora als que els toca, però no es poden quedar a Mont-ras. I això és un tema clau. És un tema importantíssim. 

Quines són les prioritats o iniciatives per un municipi com és Mont-ràs?

Correcte. Doncs és això el que us he dit. El POUM, l’habitatge, les noves energies, també habitatge per al jovent, com deia, un lloc per socialitzar, per fer poble dintre del poble, perquè la gent gran pugui anar-hi i perquè el jovent es pugui trobar, perquè es pugui crear una associació de comerciants o fer coworking per a la gent jove. Tenim una biblioteca molt maca, però és reduïda i la gent, el jovent, la canalla, sí que hi van a la biblioteca, però el jovent no acostuma a anar-hi. Jo tinc les meves filles estudiant fora i estan tot el dia pensant quan vaig a la biblioteca per buscar aquell llibre, per fer, per ajuntar-me amb els companys, amb els ordinadors i treballar.

Evidentment, Mont-ras és un poble petit, no és un Palafrugell i no és un Girona. Però, per què no tenir un lloc, també, perquè el poc jovent que hi ha a Mont-ras es pugui trobar a Mont-ras i no haver d’anar en un bareto a Palafrugell o a casa d’un o l’altre, no?

I també un tema molt important és la vialitat. Tenim una zona bastant conflictiva què és l’accés a Palafrugell des de la plaça Floreal, a la zona de la Granota. Que allà, els estius i en hores puntes entre també temporada d’hivern i tardor és és un col·lapse perquè la gent va a Palafrugell direcció a l’institut, els autobusos i allà és un bloqueig constant. I això impedeix que gent del barri de la Granota, del Mas Solei o del Mas Roqué, que tinguin dificultats a incorporar-se a aquestes vies per anar cap a Palafrugell o inclús travessar per agafar direcció Palamós, tampoc ho tenen fàcil. Aquest és un punt que s’ha de treballar. S’ha d’estudiar bé.

Què diferencia la seva candidatura de la resta de candidats que es presenten a les eleccions d’enguany?

Bé, primer de tot hauríem de veure els programes dels altres. Jo conec el meu en aquest moment, el meu no nostre en aquest moment. Jo no sóc més que la punta de llança d’un grup assembleari de Mont-ras. I quan dic meu vull dir el nostre, sempre que no se’m malinterpreti res. Llavors hauria de veure els altres programes per veure en què ens diferenciem.

Però si una cosa crec que ens diferencia és el fet que nosaltres sí que tenim un projecte. Tenim un projecte molt clar de fa molts anys, ja que la línia sempre ha estat la mateixa. Sempre hi han coses a incorporar, coses que potser ja són obsoletes i les han de deixar, però coses que s’han incorporat noves.

Però la línia principal, el tema del POUM, el tema de fer habitatge, el tema de millorar vialitat, el tema d’energia sostenibles sempre ho han tingut tema de feminisme, cultura, de la ramaderia i agricultura. Tot això sempre ho tenim en el programa i el que ens diferencia és que ens ho creiem. Que nosaltres sí que volem fer que això sigui una realitat i per això ens agradaria poder-ho demostrar. Que la gent ens faci la confiança que necessitem per accedir als mitjans entre cometes, per poder tirar això endavant i que la gent vegi que molt pot ser millor del que és amb diferència. Perquè hi ha un projecte darrere.

Ara parlem una mica d’aquest projecte. Quines són les iniciatives que presenten en el seu programa electoral, si és que les podem avançar ja una miqueta?

Si bé hi haurà qui hi haurà més, més detall quan publiquem el butlletí. Òbviament, ja començarem aviat a fer una mica de publicitat a les xarxes socials també. Però sí que podem avançar, evidentment, perquè de fet és reiteratiu amb el que hem parlat fins a aquest moment. Llavors bé, el tema del POUM? Això és cabdal. Un POUM no es fa en un dia, ni en dos ni en tres. Ho sabem, però tampoc és necessari 16 anys.

Hi ha municipis molt més petits que molt rars, molt més dispersos que Mont-ras, que hi tenen POUM. IMont-ras no el té per, en la nostra opinió, i aquí sí que em poso jo també com a primera persona, la meva opinió particular, perquè no hi ha voluntat de que hi sigui. S’està molt bé fent favors a la gent, tu vols fer això, jo t’ajudo canvia la norma subsidiària. Si hi hagués un POUM, això no es podria fer. Llavors, la primera cosa que portàvem en el programa en temes d’urbanisme és fer un POUM i fer-ho ja començar-ho fer ja. Trigarem un, dos, tres anys, no ho sé, però s’ha de començar a treballar ja. I això malgrat que s’han fet coses. Jo no dic que estigui completament parat, però el que no pot ser és que s’estiguin set anys per digitalitzar el municipi de Mont-ras. Quan ja tenim uns plans a la Generalitat ja està tot digitalitzat. Això es podria fer molt més ràpid.

Després m’agradaria comentar la cosa abans de res. I és que nosaltres hem llançat una enquesta via xarxes socials. La vaig llançar fa aproximadament un mes i mig. Hem tingut 154 respostes, si no recordo malament, i moltes respostes d’aquestes han anat en la línia d’alguns dels punts que ara comentarem i que ja formaven part alguns d’ells en la nostra nostre ideari de programa, però que això ens ha reafirmat en què realment hem de posar això en marxa i molta gent ens ha parlat del que et deia abans de l’habitatge no hi ha habitatge a Mont-ràs. A Mont-ras està projectat al sector SAU 4, un lloc per fer naus industrials quan és un lloc que està situat al bell mig del poble. Està entre el barri de Mas Roqué Granota, al carrer Torres Jonama, Sadurní i el centre, el centre antic escola i tota la part de dalt de Mont-ras de la part de dalt de la carretera.

Llavors, allà creiem sincerament que no és un lloc per a naus industrials, és un lloc per fer poble, per fer una plaça de trobada, per fer, per fer comerç, perquè la gent pugui viure-hi. I si fem naus industrials el que tindrem serà a les nits. carrers buits, camions aparcats, camions circulant de dia, soroll pels veïns. I això no ens encaixa. L’Escola està al costat. Fa molts anys endarrere es parlava de que es posés una benzinera allà mateix. No toca en una benzinera. Allà ja hi ha una la carretera. Després hi ha un altre a l’entrada de Palafrugell. No toca una benzinera allà. Això ja és història, és evident, però vam haver de protestar molt també.

Perquè dintre del sector SAU 4 amb el sector terciari que té adjudicat avui com a usos, doncs això i cabia i afortunadament no va tirar, no va tirar endavant. Llavors, aquí el que nosaltres pensem que podem fer, perquè això no depèn només de l’Ajuntament. És parlar amb els propietaris de les parcel·les que no són ja de l’Ajuntament perquè hi ha alguna cosa a l’Ajuntament, però les que no s’ha de parlar amb el propietari i hem d’arribar a enteses, proposar-los i si estan d’acord i amb quines condicions podrien proposar després a Urbanisme de la Generalitat un canvi d’usos per fer que el sector terciari sigui un lloc urbanitzable, per fer vivenda, per fer poble dintre del poble.

De la mateixa manera que a la banda de darrere del carrer Torres Jonama, cap a la Sauleda, cap a cap a l’avinguda que entra a Palafrugell. En alà ja està previst que hi hagi el sector  SAU 3 que hi hagin cases, però és un tema que està molt bloquejat per bé per tema del desacord entre propietaris, la SAREB, etcètera. En ella també hi ha d’haver vivenda. Perquè Mont-ras en té de capacitat per créixer perquè en comptes de perdre població en tingui més, perquè l’escola pugui mantenir-se com a escola en una o potser en el futur ho veurem dues línies en algun cursos. Si hi ha gent jove que pugui tenir criatures i que puguin utilitzar la llar d’infants que tenim. Avui pràcticament tota la gent que hi ha és de fora de Mont-ras. Aquests serveis els tenim. Fa falta que la gent els pugui utilitzar perquè la gent no sigui gent de fora que vingui, sinó que la gent del poble els pugui utilitzar.

Després que el tema del canvi climàtic, el tema de les noves energies. Palafrugell, per exemple, està donant un suport a la gent que posa plaques solars i fa un descompte a l’IBI durant un període de temps. No ho sé, el tema de les taxes, com ho té. Mont-ras, no fa res. Mont-ras ni tan sols ho ha fet perquè jo ara les estem, les estem posant a casa i ha anat a demanar informació i no me n’han donat gens. L’empresa que va fer la instal·lació és el que m’està ajudant. l’Ajuntament no facilita aquesta informació i son, haurien de ser capaços de tenir-la i d’informar als veïns. I fer-ho més, no només quan vas a preguntar, sinó promocionar-ho. Jo, per exemple, tinc un butlletí de l’Ajuntament de Torroella que a la pàgina de darrere explica on pots contactar l’Ajuntament perquè ells faciliten a la valoració La certificació de casa teva si és categoria A, AA, el que sigui. Perquè després quan posis les plaques, el teu nivell energètic sigui un altre i puguis demanar una subvenció una mica més alta. Això Mont-ras no existeix. Ens fan pagar el cent per cent de l’IBI cada any. Tinguis o no tinguis plaques, et fan pagar les taxes per fer una instal·lació de plaques del 3,9-4% que toca segons la l’ordenança municipal. Això ha de canviar si volem que la gent faci un pas per a les energies renovables els hem d’ajudar, els hem de motivar perquè ho facin.

Els hi han de dir “mira, podeu fer això. I ho podeu fer ho amb aquest ajut.” Perquè si pagues un IBI, doncs no ho sé, de 400 o 600 euros i te descompte la meitat durant 4 anys, doncs t’has pagat dues plaques de les x que has de posar o tres. Doncs són diners. I si tenim intenció de que això a nivell climàtic canviï, doncs hem d’anar per aquesta via. Vehicles elèctrics, vehicles híbrids. A Mont-ras no tenen cap mena de descompte en l’impost municipal de vehicles de tracció mecànica. No hi ha ni un sol punt de càrrega. Torrent té un punt de càrrega davant de l’Ajuntament per vehicles elèctrics. A Mont-ras no n’hi ha cap i tenim un pàrquing que hem fet nou. Molt maco. Per tant, posem un punt de càrrega per vehicles elèctrics, fent que la gent sigui com a mínim s’ho plantegi.

Posem pàrquings per bicicletes, que la gent es pugui moure amb bicicleta també. No hi ha aquesta. No dic no dic que sigui manca de voluntat perquè tampoc no m’agrada dir les coses com no crec que no són, però. Però el que hi ha és una manca total d’idees. Jo veig els regidors que formen part de l’equip de govern i bé, persones molt respectables, però no tenen aquesta inquietud per aquest tipus de coses.

Després, que més? El tema de millorar la vialitat, aquí s’ha de parlar amb els veïns dels barris afectats. S’ha de parlar amb els comerciants, amb els comerços del carrer Torres Jonama, perquè també seria en part afectada si es treu i es modifica el trànsit. I hem d’arribar a consensos. I l’única forma que hi ha d’arribar a consensos és parlar-ne. Parlar-ne els uns als altres a l’Ajuntament ha de fer, en aquest cas, de mediador i aplicador de les solucions. I si cometem un error, parlar-ne altre cop i rectificar ens hem d’equivocar per aprendre moltes vegades.

Però el que no es pot fer, i em consta que va ser així l’any 2019, el 2020, l’alcaldessa, senyora Peiró, va parlar amb els comerciants de Torres Jonama van presentar les seves queixes, evidentment, cosa que em sembla molt lògic, i la decisió va ser deixar-ho com està. O sigui, no fem res. Però el problema encara hi és. No s’ha fet res. Tenim el problema. La gent es queixa i seguim sense fer res. I això és el que no pot ser en un ajuntament.

Una altra cosa que nosaltres sempre també hem defensat és la transparència. Nosaltres l’any 2007, amb la Mercè Català com a alcaldessa, vàrem començar a editar un butlletí municipal. Vàrem fer quatre números. En el qual explicàvem què feien els regidors, com era el pressupost en què es gastaven els diners, tenien cabuda totes les agrupacions polítiques. En aquell cas, Convergència i Unió i el Socialistes, que estava en coalició amb nosaltres per explicar el seu punt de vista. Això, quan va venir la moció de censura es va acabar i l’equip de govern del 2008 fins el 2023 que estem no ha fet ni un sol butlletí. No ha explicat mai res. Si explicant quam et trobo pel carrer i hi tinc interès. I vull dir, però no hi ha una publicació global, no es fa, no s’informa al poble del que està passant i els panells que hi ha per penjar algun decret d’alcaldia o alguna cosa són bastant pobres i cutres. Llavors, si hi ha molt de seguiment, poder les xarxes socials.

Jo sóc bastant. No és que sigui reaci a les xarxes socials. No estic en contra, però no sóc molt usuari. M’agrada més llegir un llibre, M’agrada més perdre el temps doncs no ho sé fent coses que m’agrada com a hobby, que no està penjat d’un telèfon o d’un ordinador. Vaig per feina, però no ho faig com a hobby. I llavors en això no segueixo l’Ajuntament al dia a dia com companys meus. Sí, sí que fan i m’ho informen i els agraeixo. Però no sóc un gran seguidor de les xarxes.

I en temes de pagesia, temes de vida, ramaderia. Tot això s’ha de mantenir el que hi ha o s’ha de promocionar, que pugui venir més gent perquè no. A Mont-ras enim molt de terreny. Per què no podem fer que hi hagi gent que tingui ganes de fer coses d’aquestes i que s’hi instal·lin? Tenim algunes granges. N’hi podria haver alguna més. Mantenir les activitats que s’estan fent actualment. Anem a dir no, perquè “ja veurem el que deien aquells que hi entren si no sé que hi ha tot això”. Jo per mi sobra. Sincerament, no m’agrada aquest tipus de política. M’agrada dir les coses clarament. Nosaltres no tenim cap mena d’intenció de treure res del que es fa, excepte que evidentment no hi hagi activitat. Si la gent no s’apunta, doncs no ho farem. Però si tenim una associació o es fa una associació de gent gran que promocionem el nostre programa i la gent vol fer coses de les que s’estan fent ara. Perfecte. Encantats de la vida, no treurem festes, no traurem coses que s’estiguin fent, que atreguin a la gent. Al revés, el que volem és fer-ne més. Volem fer el dia del llibre. Volem fer que es puguin fer festes de barri. Això és una proposta que teníem al nostre grup que es va arribar a demanar subvencions per a alguna festa de barri, als barris que ho varen demanar, l’Ajuntament els hi va donar. 

És una proposta d’Acord Municipal. Doncs això que es pugui fer tots els barris. Que es puguin fer obres de teatre al carrer, que es pugui fer algun concert d’estiu o de primavera o de tardor. També perquè amb el canvi climàtic tenim més dies de calor que menys. I que es facin coses que avui no s’està fent. Només que la Festa Major, la festa del Corpus i per Nadal i no sortim d’aquí.

I després, i això m’agradaria quasi quasi llegir-lo, perquè ho tinc gravat com un missatge molt important per mi. El grup de Junts portava en aquest butlletí que hem fet deien a la segona pàgina dir. “Gestionem a consciència l’economia del nostre poble, és la nostra prioritat”. Em sembla molt bé. L’economia pot ser una prioritat. Però clar, qui diu és la nostra prioritat. Com si fos l’única. Bé, és una forma de dir-ho. “El benestar social continua essent la nostra prioritat”, però en tenim dos de prioritats. Podem tenir moltes, però. Aquí, jo perdoneu, però discrepo en que l’atenció ciutadana, la gent, el benestar social, no és una prioritat, no ha de ser una prioritat. És el centre de tot. És a dir, a veure si em sé explicar la gent és el motiu de perquè es fan les coses. Llavors tu pots tenir prioritats, podem prioritzar que hi hagi cultura, podem prioritzar que hi hagi vivenda, podem prioritzar que hi hagi vialitat. Però tot això ho fas per la gent. La gent no pot ser la prioritat com a tal. La gent és el motiu pel qual es fan coses. Llavors l’Ajuntament ha d’estar al servei del ciutadà i la política ha d’estar al servei del ciutadà. I el ciutadà no és la prioritat, és el motiu. Un poble sense gent no és un poble i un ajuntament sense gent no és un ajuntament. Això nosaltres ho entenem així. No sé si he sigut prou clar amb la meva explicació. 

La meva pregunta seria, si és el cas, que no aconseguiu majoria absoluta a les eleccions d’enguany, estaríeu disposats a pactar amb altres partits?

Bé, podem concretar molt o poc això. Ja us he dit que m’agrada molt ser clar amb les exposicions i dir les coses perquè després no hi hagi males interpretacions i entrar en contradicció amb mi mateix. Mira, el primer de tot és que la gent vagi a votar. Si la gent vota i surt un partit el que sigui que té una diferència important de vots els altres no podem fer res més que entendre que el seu programa, el seu ideari, és el que la majoria de la gent vol i per tant, els hem d’acompanyar en allò que coincidim. Els hem d’intentar fer veure les coses que nosaltres pensem que poden ser millors. I quan hi ha una cosa que no hi estiguem d’acord, doncs evidentment s’ha de fer d’oposició a nosaltres o a qui toqui fer d’oposició.

Per tant, l’important primer de tot és que la gent vagi a votar, que quanta més gent voti, més clar és el resultat o més difós. Perquè si hi ha molta igualtat, després de fer el que em preguntaves què són, que són els pactes. M’agradaria que la gent, quan vagi a votar, tingui molt clar que la política no, no és el futbol, és a dir, o l’Ajuntament no és com el futbol. Jo no sóc del Barça o del Madrid, o del Sevilla, el Betis o del Celta de Vigo, la Real Societat. Perquè jo sóc d’un club, No, aquí no és d’esquerra o no ets de Junts o no ets del PSC o altres possibles llistes que en aquest cas un resumeix en aquestes tres actualment. El que has de mirar és el programa. És la persona, no només el candidat, perquè el candidat és el que et deia abans és un punta de llança, però darrere hi ha un equip de gent que han de fer feina. No pot ser que hi hagi gent inactiva, gent que no tingui idees i gent que només esperi rebre ordres.

Jo no m’agrada envoltar-me per temes professionals. Sempre he buscat el millor del millor i he intentat sempre ser millor. Per què? Perquè entenc que tu, com a responsable d’una empresa, com a director o com el que sigui, si tens un bon equip és com un bon equip de futbol juguen ells, però tu ets l’entrenador. Un bon equip vol tenir un bon entrenador, un bon entrenador i un bon equip. I si hi ha algú que és millor que jo i vol agafar la cadira, doncs endavant. Si ho demostra i pot fer ho perfecte, vol dir que he fet, he fet bé la meva feina, he ensenyat bé. I hi he aportat. Llavors, amb el tema municipal intento aplicar el mateix que aplico amb la meva vida professional, i és el mateix buscar gent que que aporti gent que tingui idees, que sigui capaç de discutir i no simplement acceptar allò que l’alcalde digui.

L’alcalde és una figura més. La responsabilitat no es pot delegar. Tu, com a alcalde, has d’assumir les teves responsabilitats, però sí que pots delegar la feina i ningú la farà igual que tu. Segurament, però allò que delegues és feina que tu et treus i la gent ha d’aportar. I en aquest cas jo estic molt orgullós de l’equip que m’acompanya i m’agradaria que la gent els veiés, els hi preguntés pel carrer quan toqui i que es mirin el programa sobretot, i en funció amb això que decideixin.

I si amb tot això arribem a una situació amb la que hem de pactar, doncs portes obertes sempre, però. I això ho dic perquè és així i el meu grup ho sap. Quan me varen proposar ser el cap de llista jo m’ho vaig plantejar perquè bé, per temes professionals no era potser la millor de les alternatives, perquè això em treurà temps, evidentment, de la meva empresa i tal. I una de les condicions que vaig posar va ser aquesta. No pactaré a qualsevol preu ni pactaré a canvi de coses que ens facin canviar el nostre esquema, el nostre programa. No, no dic que el 2007 ho fessin malament perquè no ho vàrem fer malament l’any que vàrem estar, però vam haver d’acceptar algunes situacions que jo ara, sincerament, no faria.

El nostre objectiu no és l’alcaldia. Jo no estic aquí perquè vulgui ser alcalde. Estic aquí perquè tenim com a col·lectiu un objectiu que volem complir. I això és el que això és el que ens porta endavant. l’Alcaldia no és l’objectiu. L’objectiu és millorar Mont-ràs ho puc dir més fort, però no crec que més clar. Tornem al que deia al principi claredat i objectivitat i transparència. I crec que bé, això tanca una mica el fil.

Doncs esperem que tinguin molta sort i encerts en aquestes eleccions d’enguany.

Moltes gràcies.

I també els hi agraïm la visita a l’estudi de Ràdio Capital.

Molt bé, No sé si això sortirà aviat. Publicat o no, però si és el cas, m’agradaria, si us plau, demanar a tota la gent de Mont-ras i de fora també si el dia 6 de la tarda volen venir a acompanyar nos a la presentació de la candidatura que farem a la Plaça de l’Ajuntament de Mont-ras.Si no plou i si plou la farem a la sala polivalent, creiem que és la millor que tenim.