La Generalitat ha capturat en tres mesos el doble de coipús que en tot l’any passat en el marc del pla de xoc per frenar l’expansió d’aquesta espècie invasora però la previsió és multiplicar-ho per deu. El Departament d’Acció Climàtica ja ha desplegat més de mig miler de paranys, part dels quals se cediran a agrupacions agràries, de defensa forestal i a parcs naturals perquè puguin prevenir danys. A hores d’ara, les zones prioritàries d’actuació són el Baix i l’Alt Empordà i l’àmbit del riu Ter. El departament, però, també treballa per frenar l’expansió en zones com la Selva i Osona, on se n’han detectat alguns exemplars.
El Pla de xoc per frenar l’expansió d’aquesta espècie de rosegador originari de la Patagònia es va posar en marxa a principis d’any amb l’objectiu de reduir un 70% de la seva població (que estimen en uns 2.000 exemplars) a les comarques gironines, un dels punts calents. El pla contempla un total de deu accions, entre elles una brigada específica i amb vehicles tot terreny que opera els 365 dies de l’any per reduir la presència d’aquesta espècie invasora.
Aquest dimecres s’ha posat en marxa una altra de les actuacions previstes per implicar les agrupacions agràries, forestals i els parcs. El Departament d’Acció Climàtica ha desplegat més de mig miler de paranys a la demarcació, una part dels quals se cediran a aquestes entitats i associacions per tal que ajudin en la prevenció de la seva expansió. “És un problema de país”, ha assegurat el responsable d’espècies invasores del departament, Jordi Ruiz.
Els paranys els facilita, i els posa a disposició, Acció Climàtica a tots els agents del territori a través de l’empresa pública Forestal Catalana amb l’objectiu de fer-los partícips del projecte.
Les captures es fan en viu i en zones on se sap que l’espècie està molt assentada. A hores d’ara, els esforços se centre a l’Alt i el Baix Empordà i la zona del Ter però també s’ha implementat un sistema específic de detecció en el límit de l’àrea d’expansió d’aquest rosegador, i de captura dels exemplars colonitzadors a les comarques de la Selva, Osona i el Vallès Oriental. En aquests punts s’hi ha trobat els primers individus i l’objectiu és frenar-ne el creixement.
Ruiz ha explicat que abans de posar en marxa el pla, durant tot l’any passat es van fer entre 100 i 200 captures. “En només tres mesos, hem doblat les xifres”, ha explicat. A més, Ruiz ha puntualitzat que la previsió és tancar l’any multiplicant les captures per deu. En aquest sentit, remarca que fins ara es feien accions “reactives” i que ara són “proactives”.
Una espècie exòtica invasora
El coipú pot arribar a pesar entre 4 i 7 quilos i viu en llacunes, rius, canals, estanys, embassaments i zones humides amb abundant vegetació aquàtica i pastures al voltant. És madur sexualment al cap de sis mesos de néixer i les femelles poden tenir 2 o 3 ventrades l’any. Per tant, es tracta d’un espècie exòtica invasora que es reprodueix i s’expandeix amb rapidesa. No obstant això,el 80% dels coipús moren durant el primer any de vida, i menys del 15% arriben als tres anys. Les muntanyes, a més, són un fre natural i en hiverns molt freds, moren.
El Departament hi ha dedicat durant el 2022 un milió d’euros aproximadament (923.230 eurios) al control d’espècies invasores i la per aquest 2023 la dotació pressupostària s’ha doblat.
