La Generalitat engega un pla de xoc per frenar l’expansió del coipú, un rosegador originari de la Patagònia, amb l’objectiu de reduir-ne un 70% la població a comarques gironines. S’estima que hi ha uns 2.000 exemplars d’aquesta espècie invasora a la demarcació. El coipú viu en zones humides, es reprodueix amb facilitat i és un herbívor voraç que malmet cultius i plantes autòctones. La pedra angular del pla de xoc que impulsa Acció Climàtica, i que inclou deu actuacions, és la creació d’una brigada específica per combatre el coipú. És la primera que se centra exclusivament en una espècie invasora. “Ara és quan ens cal controlar el coipú per evitar que continuï estenent-se encara més”, assegura la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas.
El coipú és un mamífer rosegador originari de Sud-Amèrica. Semblant a un creuament entre una rata i una llúdriga, i amb unes incisives característiques de color groc, es caracteritza per la seva voracitat. Va arribar a les comarques gironines procedent de França, on fa uns vint anys va començar a establir-se als estanys de la Camarga.
Un exemplar adult pesa entre 4 i 7 quilos i, segons subratlla la directora territorial d’Acció Climàtica, Elisabet Sánchez, té una capacitat reproductiva “considerable”, perquè les femelles poden fer “entre dues i tres ventrades cada any”. Tot i que es calcula que fins a un 80% dels exemplars no arriben a un any de vida, i un altre 15% no assoleixen els tres, aquesta espècie invasora s’ha anat estenent arreu de la demarcació.
El coipú colonitza zones humides: rius, estanys, llacs i, en el cas de l’Empordà, també els arrossars i els camps de conreu. S’estableix allà on hi ha “una abundant vegetació aquàtica”, concreta Sánchez, i és una amenaça tant per als cultius com per a les plantes autòctones.
Per intentar controlar el coipú, fins ara se n’han estat fent captures amb paranys. Però no han estat suficients. Es calcula que, avui dia, hi ha uns 2.000 exemplars d’aquest rosegador arreu de les comarques gironines. Se n’han trobat focus permanents a l’Alt i el Baix Empordà, la Garrotxa, el Pla de l’Estany, el Gironès i la Selva.
Per evitar que la situació vagi a més, i el coipú s’estengui més enllà de la demarcació, la Generalitat ha activat un pla de xoc per frenar-ne l’expansió. “La voluntat és reduir-ne la població en un 70%; sabem que és un objectiu ambiciós, però posant-hi recursos, creiem que es podrà dur a terme”, subratlla la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas.
Brigada específica
El pla de xoc inclou deu mesures per frenar l’expansió del coipú. La primera, precisament, és redactar un pla de control que es revisarà anualment, i que marcarà sobre plànol quins llocs cal “prioritzar” a l’hora de ser “més efectius”, concreta Barnadas.
Per actuar sobre terreny, la Generalitat crearà una brigada específica. Serà la primera, de les sis que hi ha a Catalunya dedicades a espècies invasores, “que se centrarà de manera exclusiva en una d’elles”, ha explicat la secretària d’Acció Climàtica. La formaran tres persones i estarà operativa els 365 dies de l’any. “Creiem que serà l’eina més efectiva”, ha afegit Barnadas, concretant que els membres d’aquesta brigada faran “accions d’urgència” per actuar allà on es detecti que el coipú provoca més danys.
El pla de xoc també inclou altres mesures, entre les quals s’hi inclouen que els Agents Rurals també facin actuacions per frenar “els casos més severs” de danys de coipú o impulsar que la societat civil també contribueixi a prevenir l’expansió de l’espècie (a través de mesures preventives i paranys, que el Departament repartirà a entitats del territori). “Farem formació i sensibilització, perquè s’ha de tenir clar que a aquests animals no se’ls pot donar menjar; són una espècie invasora que provoca molts danys a la biodiversitat i a l’economia”, subratlla Barnadas.
En paral·lel, la secretària d’Acció Climàtica també diu que la Generalitat treballarà “de manera coordinada” amb consorcis i organitzacions agràries, “perquè es puguin situar les trampes als llocs més adequats possible”. I en referència als conreus, Barnadas ja ha avançat que el Departament tindrà mallats (tant elèctrics com no) perquè, si en algun moment es detecta “una comunitat de coipú” en alguna zona agrícola, els pagesos “puguin fer un tancament” dels cultius i impedir “un atac immediat” d’aquesta espècie invasora.
“S’ha de controlar ja”
En aquest primer any, el pla de xoc contra l’expansió del coipú té un pressupost de 200.000 euros (deixant de banda el que costen les brigades i les trampes). Anna Barnadas explica que, a l’hora d’arribar a l’objectiu de reduir la població del rosegador en un 70%, encara és aviat per parlar de terminis, perquè això dependrà de molts factors. “Hem de tenir en compte, però, que en aquesta darrera setmana, quan encara no hi havia el pla de xoc, ja se n’han capturat 52 exemplars; i que durant el darrer any, la xifra ha estat d’entre 400 i 500 individus”, ha precisat.
Per a la secretària d’Acció Climàtica, és ara quan cal intensificar el control d’aquests rosegadors “de manera molt més efectiva”. “No diem erradicar-los i reduir-los a zero, perquè també és cert que a França l’espècie està molt estesa i creua la frontera amb facilitat; però si som capaços de mantenir la població de coipú en un 30% dels exemplars que hi ha actualment, creiem que el podrem tenir restringit a les comarques gironines”, ha conclòs.
