La Generalitat treballa perquè els costos postclausura de Solius es paguin amb la nova planta de compostatge i els recursos que puguin generar noves activitats al complex (per exemple, la instal·lació d’un parc de plaques fotovoltaiques). Precisament, el manteniment obligat per llei durant tres dècades, i que càlculs inicials situen en uns 1,3 milions d’euros (MEUR) anuals, s’ha convertit en l’autèntic cavall de batalla entre els cinc ajuntaments que formen part del consorci i l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). L’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, assegura que els consistoris han acordat no revertir aquesta despesa a les taxes d’escombraries perquè seria “inassumible” i critica que se senten “maltractats” per l’Agència.
Després de la clausura de l’abocador, i que la planta de compostatge també es tanqués obeint la sentència del TSJC, ara per ara Solius tan sols funciona com a punt de transferència. Des d’aquí, les deixalles que hi envien els municipis s’envien a Vacarisses o bé, en el cas de l’orgànica, fins a l’Anoia (a Hostalets de Pierola).
Els cinc ajuntaments que formen part de la mancomunitat (Llagostera, Santa Cristina, Sant Feliu, Calonge i Platja d’Aro) ja van admetre que el sobrecost pel trasllat de les escombraries seria un dels motius que els portaria a apujar taxes. Però sobretot, la gran incògnita és d’on sortiran els diners per assumir els costos postclausura de l’abocador.
La llei estableix que aquest manteniment -que sobretot, es focalitza en el tractament de lixiviats que emeten els residus soterrats- s’ha de fer durant 30 anys. I segons els càlculs amb què treballen els ajuntaments, en global això suposarà haver de pagar més de 30 MEUR (perquè anualment, s’estima que la factura es mourà en uns 1,3 MEUR).
De moment, per intentar sortir de l’atzucac, s’està tramitant una nova autorització ambiental per al complex, que es preveu enllestir la primavera de l’any que ve. Per una banda, ha de permetre gestionar la postclausura de l’abocador; i per l’altra, reobrir la planta de compostatge (amb l’objectiu que es pugui modernitzar i continuar tractant la fracció orgànica).
Fonts de l’ARC expliquen que el consorci de Solius, com a titular de l’abocador, és qui ha de generar els ingressos que permetin assumir les despeses postclausura. Per això, la Generalitat treballa perquè el complex torni a generar activitat, no només amb la planta de compostatge -que l’Agència vol renovar i assumir-ne la inversió- sinó també amb altres instal·lacions (per exemple, un parc de plaques solars). I que els diners que se n’obtinguin permetin pagar el cost del manteniment a 30 anys.
Des de l’ARC asseguren que estan “immersos a trobar solucions de finançament” que permetin al consorci afrontar els costos postclausura de Solius. Però els ajuntaments, que ara han d’aprovar les ordenances fiscals, estan molestos. I de fet, com diu l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, se senten “maltractats” per l’Agència.
Els ajuntaments, “rebotats”
Ahir a la nit, precisament, el consistori ganxó va aprovar els impostos i taxes per al 2024. I en el cas de la d’escombraries, la factura pujarà un 25% (a raó d’entre 40 i 50 euros anuals). Durant el ple extraordinari d’ordenances, Carles Motas va assegurar que els cinc alcaldes estan “rebotats”, perquè no accepten haver d’assumir les despeses postclausura de Solius. I per això, ja va avançar que cap dels ajuntaments revertirà a les taxes el cost del manteniment de l’antic abocador, perquè seria “inassumible”.
Motas, durant el ple, va posar com a exemple la situació de Sant Feliu de Guíxols. En aquest cas, va explicar, l’increment de taxes recull el sobrecost d’haver de traslladar les deixalles a Vacarisses o a Hostalets de Pierola, que ha passat dels 98 euros per tona als 158. “Si aquí hi haguéssim d’incloure el cost de manteniment pel tancament de Solius, aquesta quantitat depenent de cada ajuntament seria de fins a 206, 220 o 240 euros per tona”, va assegurar l’alcalde.
“Com a municipis això no ens correspon”, va afirmar. “La gestió dels abocadors no és competència municipal, i si en el cas de Solius s’ha fet malament, no ha estat culpa dels municipis”, va afegir, en referència a l’Agència de Residus. L’alcalde de Sant Feliu de Guíxols va afirmar que els cinc ajuntaments que formen part del consorci -dins el qual l’ARC hi té el 50%- tenen una “preocupació enorme” i va criticar que se senten “maltractats” per la Generalitat. Entre d’altres, per les formes en què se’ls ha anat comunicant el tancament de Solius, dient que fins i tot en algunes reunions els representants de l’Agència de Residus “s’han connectat per Zoom mentre anaven en cotxe”.
“Les formes també compten, perquè d’aquí se’n veu l’interès”, va afegir. “Per dir-ho de manera suau, la sensació amb l’Agència de Residus no és bona”, va concloure Carles Motas.
Tres d’ells, per sota la mitjana
En el cas de les taxes, part del que determina l’increment és l’índex de recollida selectiva dels diferents municipis (perquè si es genera més rebuig, el cost de tractament és més gran). En aquest sentit, les dades de recollida selectiva del 2022 a les comarques gironines, que aquest dimecres ha fet públiques l’Agència de Residus de Catalunya, situen tres municipis del consorci per sota de la mitjana de la demarcació (47,5%).
Són Platja d’Aro (47,02%), Santa Cristina d’Aro (41,81%) i Sant Feliu de Guíxols (37,52%). Llagostera (amb un 80,29%) i Calonge (amb un 56,60%) es troben per damunt de la mitjana de les comarques gironines.
