Gerard Quintana presenta la seva tercera novel·la, La puresa de l’engany. La història comença quan el director de cinema gironí Claudi Careta parla del seu viatge a Cuba, que es troba immersa en el Período Especial arran de la desfeta de la Unió Soviètica a començaments dels anys noranta. Allà coneixerà l’Antoine, un jove i guardonat poeta que aconseguirà fugir de l’illa caribenya i traslladar-se a Girona, on trigarà pocs mesos a guanyar-se el cor del públic. Fins que un bon dia un home arribarà a la ciutat dient que és el vertader Antoine. I amb aquest inici i quan fa només una setmana que el llibre ha aterrat a les llibreries ens ha visitat el mateix autor, Gerard Quintana, per parlar-nos una mica més d’aquesta tercera novel·la.
Cal recordar que Gerard Quintana va rebre el Premi Ramon Llull 2021 amb la seva segona novel·la, L’home que va viure dues vegades. Reconeix, però que no va ser complicat començar a escriure aquesta tercera obra, tot i que la va reescriure tres cops. “Des de feia 30 anys la idea de crear aquesta novel·la la tenia dins el cap”, explica Quintana que afegeix que parteix d’una experiència real.
A través d’aquest engany Gerard Quintana teixeix aquesta història que connecta Girona amb Cuba. Per crear un cert aïllament amb la història, l’autor crea el personatge de Claudi Careta, un cineasta que acaba envoltat en aquest engany compartit. No va ser fins a la tercera escriptura del relat que Gerard Quintana va incorporar la figura del cineasta.
A part d’explorar el món de l’engany, el llibre també treballa temes com la rellevància de la figura de la dona, el conflicte familiar, entre altres. Gerard Quintana destaca la rellevància de l’estructura familiar dins la novel·la, que l’autor porta “a l’extrem”.
L’engany i l’autoengany
“A les persones ens agrada que ens enganyin”, admet Quintana. Posa d’exemple, quan som ben petits que anem a esperar els Tres Reis de l’Orient, amb el Pare Noel, entre altres casos. I a mesura que ens fem grans, de tant en tant, allarguem aquest tipus d’engany, perquè tal com apunta Quintana “és plaent”. Apunta, però, que a nivell social no ens agrada que ens humiliïn o ser escarni. “Si l’engany és col·lectiu és més dolç de viure”, apunta l’autor.
A més, un altre tipus d’engany que apareix a l’obra és l’autoengany, que marca profundament al personatge d’en Claudi. Gerard Quintana reconeix que fa jugar el personatge d’en Claudi a través de tres mirades: la de l’observador, la del protagonista i a través del seu mico.
Gerard Quintana admet que ja està treballant en la seva propera obra, tot i que reconeix que encara s’està desprenent d’aquesta última obra publicada.
