8.7 C
Pals
Dijous, 19 desembre 2024
- Publicitat -

Les comarques gironines registren el primer semestre de l’any la “millor xifra” en construcció d’habitatges des del 2008

Els fons Next Generation no impacten en la rehabilitació, que creix un 15,54%

Temps de lectura: 3 minuts
- Publicitat -spot_img

La demarcació de Girona ha registrat 1.253 habitatges visats durant la primera meitat del 2023, segons dades del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Segons recull l’estudi, la d’aquest semestre és la “millor xifra” registrada des del 2008, abans que esclatés la bombolla immobiliària. A la demarcació, s’han registrat dos projectes de grans dimensions (més de 10.000 m2) per a habitatges plurifamiliars aquesta primera meitat de l’any. Per altra banda, els arquitectes asseguren que els fons Next Generation no estan tenint un impacte en la rehabilitació d’edificis. De moment, en aquesta primera meitat d’any el nombre de projectes visats per a rehabilitació ha crescut un 15,54% respecte al primer semestre del 2022.

Malgrat el context econòmic d’inflació i l’encariment de les matèries primes en la construcció, el nombre d’habitatges de nova creació (que inclou obra nova i rehabilitació) no s’ha vist afectat. De fet s’han visat 1.253 projectes, un 30,66% més que el primer semestre del 2022. A més, aquesta xifra és la més elevada des de la crisi econòmica del 2008, quan es va frenar en sec el sector de la construcció per la bombolla immobiliària. Aquest increment es deu, en part, a dos projectes de grans dimensions que s’han registrat a la demarcació. Es tracta de dues promocions de gairebé 200 pisos i que ocupen una extensió de més de 10.000 metres quadrats.

Per comarques, l’Empordà i el Pla de l’Estany són els tres territoris que mostren un creixement més pronunciat, mentre que el Gironès, la Garrotxa i la Selva cauen respecte el mateix període de l’any passat. El Baix Empordà és la comarca que més visats ha registrat i pràcticament concentra la meitat de tots els que s’han fet a la demarcació amb 512. Seguidament hi ha el Gironès amb 268 projectes i l’Alt Empordà amb 187.

Per extensió, la capital de Girona ha entrat 56 expedients de 41.900 m2, mentre que a Sant Antoni de Calonge s’han visat 13 expedients amb una superfície de 26.154 m2. El segueix Lloret de Mar amb 16.385 m2 i 37 projectes i Begut amb 12.280 m2 i 40 expedients. De tota manera, en capitals de comarca, Banyoles va per darrera de Girona en més metres quadrats visats (8.727).

Més rehabilitació i menys obra nova

En aquesta primera meitat de l’any la rehabilitació dels habitatges ha crescut, però els fons Next Generation han tingut poc pes en aquest increment. La xifra de rehabilitacions és un 15.54% més alta que en el primer semestre del 2022.

Per contra, l’obra nova ha caigut un 3,23% a la demarcació de Girona. Amb aquesta lleugera baixada es mostra un canvi de tendència que fins ara era positiu. Tot i així, el pes del sector constructiu segueix recaient en l’obra nova. Per extensió, Girona, Sant Antoni de Calonge, Begur i Platja d’Aro són els que més metres quadrats han registrat d’obra nova. Malgrat tot, en nombre d’expedients hi ha Roses, Begur, Calonge i Lloret de Mar en primera posició. Això es deu al fet que en els primers municipis hi ha més projectes de construcció de pisos, mentre que en la segona llista predominen les cases unifamiliars.

El president del COAC a la demarcació de Girona, Marc Riera, demana “prudència” perquè malgrat haver tancat el primer semestre tal com indicaven les previsions d’Euroconstruct caldrà veure com es tanca el 2023 i quin impacte acaba tenint el context econòmic en el mercat de l’habitatge. Per altra banda, Riera insisteix en què cal “un canvi de cultura rehabilitadora” i per això des del col·legi fan campanyes de conscienciació per posar sobre la taula el paper de l’arquitectura en la salut de les persones.

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -spot_img

La deixalleria de la Bisbal tanca fins a nou avís per un incendi a la nau de residus especials

L'incendi ha tingut lloc aquesta nit, i ha començat per una bateria que s’ha encès i ha anat afectant la resta de bateries, que s’han anat consumint sense escampar-se a altres zones de residus especials.

Altres notícies