Dissabte vaig anar a sopar al restaurant La calèndula, de la xef (i col·laboradora d’aquest programa) Iolanda Bustos.
Ho vaig fer gràcies als companys de Ràdio capital que pel meu 40è aniversari m’hi van convidar i quan vaig sortir d’allà vaig necessitar una estona llarga per poder pair (no en el sentit gàstric, sinó sensorial) el que havia menjat. No detallaré el que hi vaig menjar, perquè sóc incapaç de recordar els noms dels 14 o 15 plats i dels 5 o 6 vins amb els que ho van maridat tot, però quan més anava pensant en el sopar, en la restauració de l’edifici del restaurant (l’antic teatre de Regencós), en la gosadia de la cuina i en el respecte cap a la qualitat de la matèria primera, més clar tenia que li volia donar les gràcies.
Gràcies per ser emprenedora. Gràcies per ser innovadora. Gràcies per ser dona en un món on els grans noms els ocupen (amb alguna honrosa excepció) homes. Gràcies per donar oxigen a un petit espai i recuperar-lo amb tant respecte i cura i de retruc, donar-li oxigen a un poblet com Regencós. Gràcies per jugar-t’hi la pell, el temps, els diners i jugar una carta ambiciosa com aquesta. I evidentment gràcies pel tracte rebut.
Si al món en general i al Baix Empordà en particular hi haguessin moltes més Iolanda Bustos a les cuines de restaurants, però també de les empreses, els Ajuntaments i institucions, empreses i entitats de casa nostra, cada dia tindríem mil motius per presumir més enllà de la idea idíl·lica que expliquem a tothom que és això de l’Empordà.
