Avui he dit el meu últim “Bon dia des de Pals”, aquesta frase amb la que des de fa cinc anys us desperto cada dia al Supermatí de Ràdio Capital.
A partir de demà, m’incorporo com a director de Ràdio Palafrugell. Per a qui estima la ràdio local i el periodisme com a servei públic, no hi pot haver un repte professional més bonic que aquest. I per això, vull dedicar aquest Supermatí a l’equip amb qui vaig començar el camí a Ràdio Capital, ara fa vuit anys. A en Miquel Curanta, a en Martí Saguer, a en Marc Clapés, a l’Alba Cunillera, a en Josep Lluís Vidal, en Toni Sellas, i a en Juli Pedrero.
Vaig entrar a Ràdio Capital gràcies a en David Parreño. No m’imaginava aquell setembre del 2015, quan en David em va convidar a passar uns dies a casa seva i a participar a la transmissió de la Fira d’Indians, que aquell cap de setmana em canviaria la vida. Em vaig enamorar per triplicat. Primer, romànticament, de qui és el meu futur marit. Segon, d’un grup d’amics que conservaré per sempre. I tercer, em vaig enamorar d’una manera de fer Ràdio.
La ràdio és proximitat, rigor i entreteniment. I això és Ràdio Capital. És un concepte, una idea que és difícil d’exportar i igualar, perquè la generen unes condicions que no apareixen de casualitat. Cal un lideratge amb les idees clares i amb una gran generositat. Per repetir Ràdio Capital caldria un altre Miquel Curanta, i només n’hi ha un. També cal un equip motivat, amb la motivació que et genera fer créixer el projecte pràcticament des de zero. Has de sentir que la ràdio és la teva criatura, i li has de donar l’atenció que dones a un fill que has de criar. La ràdio s’enforteix amb tu, i tu aprens cada dia d’ella.
I cada dia arriben nous amics, i la Ràdio es va fent cada vegada més gran. I avui forma una gran família amb l’Anna Salvadó, l’Eugènia Güell, en Gerard Escaich, la Mar Coll, la Maria Alsina, en Sergi Villena, l’Albert Aparicio, en Marc Vilà, la Marina Saura, l’Àlex Cordón, l’Àlex Mata, la Mariona Fernández, la Nerea Cabello, la Paula Brines i la Balsebre, i en Roger Rams.
I un dia, la Ràdio decideix que vol una casa nova. I tu dediques tots els caps de setmana a transformar un local buit en un estudi modern, visual i un centre neuràlgic de la política, la societat i la cultura empordanesa. En tres mesos.
Ara tinc per davant una nova aventura professional. I sé que deixo la meva criatura en bones mans. Ràdio Capital continua endavant. El Supermatí no s’atura. Des de demà, amb més veus i ganes renovades. Us deixo amb un gran equip que continuarà fent d’aquesta emissora que escolteu, la referència informativa del Baix Empordà.
Un dels nous jingles que emetem diu: “Et fa sentir feliç? Ràdio Capital”. Doncs això és el que he sentit tots aquests anys. Felicitat. Ara, com a veïns. Veïns molt ben avinguts. Gràcies.
