El 17 de febrer de 1673, Molière moria damunt l’escenari vestit de groc durant la representació d’El malalt imaginari. D’aquest fet prové l’aversió de la gent del món del teatre al groc, color que eviten almenys damunt l’escenari quan han d’actuar. Una superstició que atribueix al groc la categoria de portador de mala sort. Però més enllà del teatre, la simbologia dels colors no és universal, sinó un fet antropològicament i culturalment divers. A França l’associen amb els gelos, la covardia o fins i tot amb la traïció, però en canvi, vesteixen amb el mallot groc al líder del Tour, la cursa més important del calendari ciclista internacional, perquè antigament el diari l’Auto, predecessor de l’Equipe i llavors patrocinador del Tour, imprimia les pàgines de color groguenc. Al Japó, el groc és símbol de noblesa. Aquí, en canvi, anomenem groga a la premsa sensacionalista (tot i que avui dia, em temo que sota una aparença de normalitat, molts diaris es dediquen a un determinat sensacionalisme polític-jurídic, malgrat que no porten aquest color associat…). En molts casos, el groc és sinònim d’advertència o de pas previ a quelcom pitjor, com la targeta groga en el futbol, la bandera groga a la platja o el semàfor groc que ens hauria d’aturar però que sovint actua com una mena d’accelerador cap endavant. Tenim també els contenidors grocs per als envasos i encara sobreviuen pàgines grogues amb el llistat telefònic dels comerços. En els usos terapèutics, el groc és llum i energia, color per a l’ànim, color per ressorgir.
A Catalunya, però, el groc és ara mateix un símbol: el color per reclamar la llibertat dels presos polítics. I per això mateix, la Junta Electoral Central ha prohibit als membres de les meses i als interventors i apoderats portar llaços grocs i fins i tot ha obligat a l’Ajuntament de Barcelona a treure el color groc que havia posat a les fonts de la ciutat. La JEC, que és d’aquells òrgans dels quals tothom parla però gairebé ningú sap qui en forma part ni com, prohibeix un color, el groc, perquè el considera vinculat només a algunes formacions que concorren al 21D. Avui Brussel·les s’omplirà de groc i el 21D, segur que veurem com groguegen jerseis, bufandes, mitjons o anoracs. Confesso que no tinc per costum abillar-me amb aquest color, però caldrà posar-hi remei. Ara que, posats a groguejar, em quedo amb el groc del mono d’Uma Thurman com La Núvia / Mamba Negra a Kill Bill, un homenatge de Quentin Tarantino a Bruce Lee. Kill Bill, per cert, era una roadmovie sobre la venjança. De groc.
