Grups que no sonen prou (volum 3)

Arriba un nou volum de Grups que no sonen prou, l’espai de recomanacions nacionals i internacionals del Per No Dir Res. Avui presentem 8 grups: 4 de casa nostra (Catfolkin, Mostassa, Auxili i El Niño de la Hipoteca) i 4 internacionals (The 1975, Lord Huron, Flume i Grace VanderWaal).

Nascuts al Baix Vallès, Catfolkin ens porten un estil d’allò més únic, “folk tavernari barrejat amb una bona guarnició de cultura popular“. En definitiva, el grup destaca per engrescar el públic amb una música alegre i divertida, la qual trobem recollida als seus dos àlbums d’estudi: Toquem Fusta (2016) i Que no s’aturi (2018). Aquest últim va ser publicat el passat 9 de març i el grup començarà la seva gira de promoció al Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona el 13 d’abril.

Per a preparar aquesta nova gira, mentrestant, podeu gaudir de La nostra Barcelona, un dels seus senzills independents. A més, podeu descarregar gratuïtament la seva música aquí.

Dels voltants de Tarragona arriba Mostassa, un grup que, malgrat la seva curta trajectòria, apunta ben alt. Ells mateixos defineixen el seu estil com a un “caos de gustos musicals units” i és per això que trobem que, malgrat que totes les seves cançons compten amb tocs diferents, mai perden el so característic del grup.

Aquest so els ha fet estar nominats a grans premis, com ara els Premis de la Música Independent (MIN), on van gaudir de 5 nominacions d’entre les quals destaca Millor Artista Emergent i Millor Àlbum.
Amb tot, la banda només compta amb un disc d’estudi, El que vam ser (2017), el qual podeu escoltar gratuïtament aquí i on trobem grans temes com ara Records.

Dels petits Mostassa passem als grans Auxili, el grup valencià que s’està fent un bon lloc entre la música de la nostra terra. Amb un estil fusió amb arrel jamaicana, els valencians Auxili s’alcen amb un ritme d’allò més reggae. 

El grup compta amb tres àlbums d’estudi: Dolç Atac (2013), Instants Cremant (2016) i Tresors (2018). Aquest últim treball va ser publicat el passat 16 de març i actualment el grup es troba en els inicis de la seva gira de presentació, d’on destaca el concert que duran a terme a la sala Apolo de Barcelona el pròxim 18 d’abril. Podeu aconseguir entrades per a l’actuació aquí.

Mentre esperem que vinguin a la capital, podeu gaudir de Hui la Liem, el primer senzill de l’àlbum Tresors. Podeu descarregar gratuïtament la seva discografia aquí.

El barceloní El Niño de la Hipoteca destaca per ser el primer cantautuber espanyol. Tot va començar amb Youtube, plataforma on l’artista va anar penjant vídeos tant de versions com de cançons pròpies i que, a poc a poc, el van anar fent guanyar l’èxit amb el qual ara compta.

Amb un estil autodefinit com a “rockfolkpunk d’autor“, El Niño de la Hipoteca ja compta amb tres àlbums d’estudi: Que Te Vaya Bien (2009), Mi Novia de 2º B (2011) i Operación Guitarra Sessions (2016), a més d’un recopilatori d’èxits titulat Gratis Hits (2012). També destaca la seva última publicació, l’EP de 6 cançons Lo Que Hicimos En Youtube Pero Bien Gravao (2017).

Podeu escoltar un tastet de la seva música a Alquitrán y Carmín, del disc Operación Guitarra Sessions, i al seu canal de Youtube.

Des de Manchester, The 1975 ens porten un so d’allò més alternatiu, tocant des de l’indie pop més pur al rock, passant per un estil inspirat a l’R&B. 

El grup, malgrat no comptar amb una gran trajectòria, ja ha publicat grans èxits com ara Chocolate, un dels senzills més coneguts del seu primer disc i que els va fer arribar a les posicions més altes de les principals llistes mundials.
The 1975 compta amb diversos EP, però destaquen especialment els seus dos àlbums d’estudi: The 1975 (2013) i I like it when you sleep, for you are so beautiful yet so unaware of it (2016), els quals podeu adquirir aquí.

Nascuts a Michigan, Lord Huron va començar com el projecte en solitari de Ben Schneider la primavera del 2010 però l’agost d’aquell mateix any, amb l’arribada de nous components, el projecte es va convertir en una banda.

A partir d’aquí, Lord Huron ha anat fent-se un lloc entre la música indie folk i pop-rock del moment, i actualment compta amb dos àlbums d’estudi: Lonesome Dreams (2012) i Strange Tails (2015).

De la seva trajectòria, destaca principalment la seva participació en la banda sonora de la sèrie original de Netflix Por Trece Razones (Thirteen Reasons Why), on The Night We Met del disc Strange Tails acompanya una de les principals escenes del drama. 

Encara que aquest és un dels seus grans temes, no és l’únic, i podeu gaudir de tota la seva música (i de més informació sobre el grup) al seu web.

Aquest cop, l’australià Flume obre les fronteres de la secció per a introduir-nos en un estil que fins ara no havíem tractat. Entrem al món de l’electrònica, especialment al house i el dance, els quals resulten base a l’estil tan característic de l’artista.

Arribant a l’èxit realitzant remix de cançons com ara Tennis Court de Lorde, Flume ja compta amb quatre àlbums d’estudi: Flume (2012), Flume Deluxe (2013), Skin (2013) i Skin: The Remixes (2017).

D’entre els seus treballs destaca, per exemple, el seu remix de You & Me de Disclosure, un dels seus principals èxits. Per a més música, podeu escoltar gratuïtament els seus temes al seu Soundcloud.

Des de Kansas, la jove Grace VanderWaal arriba per a demostrar-nos que el talent no té edat. Famosa per ser la guanyadora de l’onzena temporada d’America’s Got Talent (2016) amb només 12 anys, la cantautora ens emociona amb cada nou tema que publica, fent mostra de la seva potent veu i la seva capacitat per a transmetre allò que sent a través del que millor sap fer: música.

De moment i malgrat la seva curta edat i trajectòria, Grace VanderWaal ja compta amb un EP, Perfectly Imperfect (2016) i un disc d’estudi Just The Beggining (2017). A més, d’entre els seus temes, destaca principalment I Don’t Know My Name, la cançó composta per ella mateixa amb la qual es va presentar al concurs i que ara forma part de l’EP Perfectly Imperfect.
Per a més música i informació, podeu visitar el seu web.