Els preus de l’habitatge d’obra nova i el de segona mà continuen amb una lleugera tendència a l’alça, segons les dades del 46è Estudi de Preus de Mercat dels habitatges de la província de Girona. L’anàlisi se centra en els onze municipis principals: Banyoles, Blanes, Figueres, Girona, Lloret de Mar, Olot, Palamós, Salt, Sant Feliu de Guíxols i Santa Coloma de Farners i conclou que la situació es deu a la falta de construcció provocada per l’encariment de materials, la manca de sòl i les dificultats de finançament, entre d’altres. Pel que fa al lloguer, els preus estan a l’alça en tots els grups d’estudi i el mínim –a les poblacions de costa- se situa en un 6,20%. Des del col·legi d’administradors atribueixen la situació a “l’escassa oferta” i a la “inseguretat jurídica”.
El Col·legi d’API de Girona, el Col·legi d’Administradors de Finques i el Gremi de Promotors i Constructors d’Edificis de Girona, representats pels seus presidents Joan Company, Francesc X. Quintana i Miquel Bosch, respectivament, han presentat el nou estudi de preus de mercat a la demarcació.
Des del Gremi de Promotors remarquen que la poca producció, especialment d’habitatges plurifamiliars, fa que els preus es mantinguin a l’alça, tot i que sense superar la inflació. Es tracta, però, d’una situació similar a la dels últims exercicis.
Malgrat aquesta evolució alcista, els preus es troben dins d’uns paràmetres de moderació. Tot i això, en molts municipis el preu de l’habitatge de segona mà fins supera el de nova construcció. Els municipis on els preus s’han “estabilitzat” més han estat Palamós, Banyoles, Olot i Salt. Girona, Lloret de Mar, Figueres i Roses són els que han experimentat una evolució més positiva aquest últim any.
“La incertesa entorn a la regulació del mercat immobiliari, sumat a l’escassetat de sòl finalista, la falta de mà d’obra i l’increment del tipus d’interès, condicionaran l’activitat d’obra nova per aquest 2023 perjudicant la inversió en habitatge que continuarà sense respondre al creixement de la demanda”, assegura el president del gremi, Miquel Bosch. “Portem més de 10 anys amb un ritme de construcció molt baix i aquest dèficit d’habitatge nou provoca tensió en els preus en forma de creixements sostinguts”, afegeix.
Pel que fa als habitatges de segona mà, el president del col·legi d’API de Girona, Joan Company, remarca que hi ha una tendència general a tota la província amb preus estables amb una lleugera tendència a l’alça. A Girona capital, el mercat immobiliari es manté actiu amb una important demanda de compra i reducció d’oferta de pisos. Per això, diu, “el preus tendeixen a un lleuger increment”.
A les poblacions de la costa, les segones residències hi juguen un paper important i fan que el mercat també continuï actiu. “Tot i l’augment de preus, gràcies al fet que el mercat de segona mà no està vinculat a les condicions de finançament hipotecari nacional, atès que el client dominant és estranger, suposa un 31,71% en les compravendes durant el primer trimestre de 2023, en els darrers anys la compra d’estrangers suposava al voltant del 25%”, afegeix.
En aquest punt, destacar Roses (Alt Empordà) que és la més alta de les zones 2 i 3 de tots els municipis –per sobre de Girona ciutat- i la tendència continua en augment. A l’interior, en canvi, els preus es mantenen estables i, fins i tot, sensiblement a la baixa. És el cas de Figueres, que presenta una mitjana de preus més baixa, per sota de Salt i de Santa Coloma de Farners.
711 euros per llogar un pis de dues habitacions a Girona
En relació al lloguer, l’anàlisi constata un increment “generalitzat” dels preus en tots els tipus d’habitatge, en funció del nombre de dormitoris (2, 3 i 4) i amb caràcter anual, prenent com a base l’estudi d’abril de 2022 i fins a l’abril 2023. Així a Girona capital l’increment s’ha situat en el 13,40%; per les poblacions d’interior (Banyoles, Figueres, Salt, Olot i Santa Coloma de Farners) l’increment ha estat de l’11,80% i en les poblacions de costa, (Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Blanes, Lloret de Mar i Roses) ha estat inferior, situant-se en el 6,20%.
Pel que fa a les rendes d’arrendament mensual i, prenent com a referència els habitatges de 2 dormitoris (que són els que tenen una major demanda) de cadascun dels grups, a Girona ciutat la renda se situa en 711 euros, a les poblacions d’interior en 554 euros, i a poblacions de costa, en 615 euros.
Des del Col·legi d’Administradors, remarquen que “l’anàlisi de les dades porta a concloure que, aquests increments de preus tenen el seu origen en la disminució de l’oferta d’habitatges destinats en règim de lloguer en el mercat, com es desprèn de les dades obtingudes del Servei d’estudis i documentació d’habitatge”.
Així, durant l’any 2022 s’han signat pràcticament un 10% menys de contractes (14.734) que durant l’any 2021 (16.132) i aquesta tendència es manté en els primers mesos d’aquest 2023, pendent de noves dades per part d’aquest organisme.
“Inseguretat jurídica”
En aquesta línia, el president del col·legi Francesc X. Quintana afirma que l’anunci de la nova Llei estatal d’habitatge, en vigor des de fa unes setmanes, ha provocat que “la la inseguretat jurídica entre les persones propietàries augmenti, fet que ha generat, un inici gradual de migració d’habitatges destinats en règim de lloguer d’habitatge habitual per destinar-los al lloguer de temporada i /o en alguns casos, en el canvi absolut del destí per oferir la propietat en règim de venda”.
“Tots aquests factors i la inflació, menor, però encara present en el dia a dia, han erosionat el mercat, minvant, encara més l’oferta existent, desincentivant els propietaris i propietàries”, afegeix Quintana.
En aquest sentit, Quintana remarca que aquesta situació sumada al paper “poc proactiu” de l’administració” ha continuat situant el mercat del lloguer en una posició de “poca oferta” on “molts inversors grans i petits han deixat de mostrar interès en el mercat immobiliari”.
Per tot plegat, diu, “cal que les tres administracions, l’Estat, les comunitats autònomes i en darrera instància, els ajuntaments, es coordinin de forma intensa, útil i es comprometin a destinar fons propis a la política d’habitatge, per facilitar habitatges socials i ajudes a les persones amb dificultats per accedir a un habitatge”.
