El passat dissabte va tenir lloc la 55 cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, la Cantada.
Feia goig,, un any més veure el Port-bo de gom a gom i tot el front de mar i les platges de Calella, no només les de Cañadell i Port-pelegrí on es podia seguir la cantada en dues pantalles gegants, atapeïdes de gent.
Gent d’arreu del país i alguns estrangers que van xalar amb l’actuació dels quatre grups locals que van actuar, en una edició brillant musicalment parlant, tot i que no exempta de polèmica, per part dels amants de l’havanera tradicional, sobre si tot el que es va interpretar es va fer a ritme d’havanera.
Recordo bé quan l’any 1986, la Cantada va a anar a parar a mans del Patronat de Turisme de l’època, tothom tenia la sensació que aquest element de la cultura popular, molt especialment de la nostra cultura popular estava a punt d’entrar en crisi, per l’envelliment dels cantants i per la falta de relleu generacional.
El grup Port-bo l’havia fet el relleu de manera brillant ja feia uns anys i el Peix Fregit s’anava renovant de manera progressiva però no hi havien nous grups a l’horitzó.
El creixement exponencial de la Cantada i l’arribada de la Televisió en directe a finals d’aquella dècada, va propiciar el naixement de nous grups, de gent molt jove, com Els Cremats i l’Arjau, que avui tenen espectaculars currículums.
Dissabte la Cantada va entusiasmar a molta gent. Vaig tenir l’oportunitat de constatar-ho amb el testimoni de tres dones cultes i viatjades, vingudes des del Priorat per veure-la en directe per primera vegada.
Però jo vaig sortir-ne preocupat, en notar que la retirada d’en Josep Bastons amb 95 anys a l’esquena, d’en Mineu Ferrer i d’en Carles Casanovas, i la semi retirada d’en Xiqui Ramon, no ha coincidit en el temps amb l’arribada de nous grups que puguin mantenir aquesta inigualable festa molts anys més.
Urgeix que aquests mestres de les havaneres ara desocupats, dediquin el seu temps a fer néixer i créixer noves veus com les seves.
