Fa just una setmana commemoràvem el dia de les dones -el 8 de març.
Una data que ha passat d’anomenar-se “Dia Internacional de la Dona Treballadora” a “Dia Internacional de les Dones”. El motiu és clar, pràcticament el cent per cent de les dones som treballadores. De vegades amb treball remunerat i altres sense cobrar.
En l’origen de la commemoració, tradicionalment s’han destacat diversos fets puntuals: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton, una indústria tèxtil on treballaven cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones immigrants joves i que en aquest incident van morir 142 obreres després d’haver mantingut una vaga per demanar millors condicions laborals i va acabar de corroborar les Nacions Unides, el 1977, en declarar el 8 de març com a Dia Internacional de les Dones
El sentit de la diada respon, doncs, a la lluita de les treballadores per tal d’obtenir millores laborals i socials. Al llarg del s.XX el Dia de les Dones s’ha utilitzat per a reivindicar principalment el dret al vot femení. A Catalunya vam votar per primera vegada l’any 1933.
Des de llavors han passat molts 8 de març, però tot i avançar en temes d’igualtat,el dia d’avui continuem havent de reivindicar la no-violència envers les dones, l’any passat 16 feminicidis, la diferència abismal no només en els contractes laborals-les dones més temporalitat, més precarietat i una bretxa salarial del 20%-, sinó que també estem en menys llocs de representació política que els homes, tenim més càrrega familiar especialment en l’àmbit de les cures i molt menys presència en llocs de decisió i poder, així que el feminisme ha passat a ser un moviment polític que combat l’statu quo de la societat hetero-patriarcal
Per tant, cal recordar que cada dia és i ha de ser 8 de març pel que fa a reivindicació de les Dones fins que no arribem a la llibertat total que voldrà dir plena igualtat social i laboral d’homes i dones.
