L’administració mai no ha estat transparent en la gestió de segons quins moviments urbanístics, especialment en espais protegits, i si és arran de mar ja cal que anem calçats! És realment lamentable que certes irregularitats les passin per alt les instàncies superiors (es diguin comissions d’urbanisme, delegacions de la Generalitat o TSJC), i és que els processos esdevenen tan lents que parar una resolució adoptada per un consistori podem dir que no té marxa enrere. Un cas ben palès el trobem aquí a tocar, el tristament famós xalet del Golfet, on la societat civil va haver de prendre la iniciativa d’intentar aturar un fotimé de clamoroses infraccions: es va crear una plataforma, es van fer reunions, es van realitzar manifestacions… i res de res, l’ajuntament com qui sent ploure. La Generalitat va inventar-se la jugada de denunciar els delictes d’edificació, si bé els tribunals anul·laven la sentència perquè la construcció excedia ja del 80%. Quina mena de legislació tercermundista és aquesta? Es dóna el cas que l’alcalde entrant per una moció de censura, i abanderat contra es xalet del Golfet, ara se l’ha de menjar amb patates, i el que és pitjor no pot impedir que ens el mengem tots, amb o sense patates.
Hi ha un altre cas proper que ens té amoïnats. A la zona de Rodors, a la platja de Pals, des del 2015 que es vénen talant arbres indiscriminadament. Inicialment es va donar l’excusa que eren mesures de prevenció d’icendis, però, una nova plataforma, Salvem la Platja de Pals, ha denunciat que s’està afectant de manera notòria l’espai natural de les muntanyes de Begur. Tal com ve informant Ràdio Capital la plataforma, que ja ha denunciat els fets a Seprona de la Guàrdia Civil, es planteja portar-ho als jutjats i preparen mobilitzacions populars. Se sospita que al darrere hi ha una inversió immobiliària de 2.000 habitatges, dins el terme d’aquest entranyable municipi medieval… de 2.400 habitants! Aquest país fa temps que va perdre el timó en l’àmbit urbanístic, però el que provoca més indignació és que no existeixi cap sensibilitat per deixar un entorn respectuós i digne als nostres fills i néts.
