Just fa 4 anys que el govern espanyol decretava el confinament obligatori a tot el país per la presència d’un virus desconegut i letal. Tots recordarem sempre com vam viure aquells dies, la por al contagi, la por que els més estimats es contagiïn, la por a la mort, la frustració de no poder fer res, les ganes de sortir-se’n.
Aquests mesos estic immers en la construcció i assajos d’una nova obra teatral (que no s’ha representat mai a Catalunya) amb la companyia La Funcional que es representarà a Figueres durant el mes de maig i que m’ha fet pensar molt en la por vam tenir al COVID-19. Us ho explico.
L’obra es diu “UN COR NORMAL” i tracta sobre els inicis de l’epidèmia de la sida als anys vuitanta, l’obra segueix els esforços d’un home per trencar la conspiració de silenci, indiferència i hostilitat de l’administració pública i de bona part de la comunitat gai, i per aconseguir el reconeixement d’una malaltia que amenaça de canviar-ho tot. Veieu el paral·lelisme?
Mireu, el primer cas de sida registrat a Estanya va ser al 1981 a la Vall d’Hebron. Els metges deien que no sabíem què era, que es tractava de símptomes que no havien vist mai i que provocava la mort poques setmanes després sense massa explicació. No va ser fins al cap d’un any que van poder posar nom al virus: VIH i fins a l’any 1987 no va aparèixer el primer retroviral malgrat que no era massa efectiu.
Al principi no hi havia proves diagnòstiques per a detectar el VIH, els casos van anar gotejant molt lentament, en aquest sentit sí que va ser molt diferent de la pandèmia de la covid-19, quan tot va anar molt depressa.
Un aspecte molt impactant va ser l’estigmatització cap als homosexuals. Just en el moment de l’alliberament sexual van ser assenyalats com a col·lectiu de risc i els mateixos articles científics feien constar l’orientació sexual dels pacients; hi va haver molta discriminació tant per al col·lectiu com per a les persones amb VIH, tant laborals com socials. Als inicis del COVID alguna cosa semblant ens va passar amb els Xinesos i asiàtics no?
Com en el COVID-19, aquells anys tothom coneixia o sabia d’algú que tingués el sida o que fins i tot hagués mort.
En 40 anys, la sida ha causat la mort de 35 milions de persones. Cada any s’infecten 1,5 milions de persones i 38 milions de persones hi conviuen. Es calcula que a l’estat espanyol hi ha 3.000 noves infeccions cada any. A Catalunya, es diagnostiquen uns 600 casos de VIH, una xifra que representa de mitjana quasi uns dos diagnòstics al dia.
Us convido a venir a veure UN COR NORMAL i aprofundir en com es va viure la pandèmia del sida la comunitat gay als anys vuitanta de Nova York. Som-hi!
