Aquesta nit passada TV3 va emetre un documental sobre els fets del passat 1 d’octubre. Crec que des del minut 1 fins al final, al mig país que hi va participar i l’estava veient, li van caure llàgrimes com a punys de l’emoció de recordar aquells fets.
No cal dir que Twitter, encara ara bull amb els comentaris que hi ha amb l’etiqueta 1OctubreTV3 i em crida l’atenció el nivell d’odi, de burla i escarni dels partidaris de les porres, els piolíns o aquesta estafa que s’han inventat sota el nom de Tabàrnia. Això em feia pensar en l’Oda a Espanya de Joan Maragall que vam emetre el dia després del referèndum. Aquesta fatxenderia, aquesta incapacitat per escoltar i entendre el que no pensa igual i aquesta obsessió per guanyar i humiliar al preu que sigui.
És per aquest motiu (i a risc de repetir-me) que tot seguit tornarem a emetre la versió enregistrada de l’Oda a Espanya del poeta Maragall, en la veu d’en Carles Davó i el muntatge sonor d’un servidor
Escolta l’Oda a Espanya
