Gairebé sempre que es parla de la sanitat pública es fa en clau de retret cap a les llistes d’espera, la manca de recursos, els dèficits que té i els incomptables problemes que sovint pateix o genera.
Això és així i és ben cert. Ara bé, no ho és menys que hi han tantes coses bones per dir al respecte, que tan just em sembla fer retrets com injust em sembla no elogiar-la o si més no, els seus professionals.
Mireu, per un tema mèdic personal, he fet (i encara em queden) algunes visites a l’hospital de Palamós. És un hospital petit, que segurament necessitaria un canvi d’ubicació i un edifici més nou, més gran, més espaiós i més ben dotat. Però he de dir que en cap moment de la meva vida he tingut cap problema amb l’atenció rebuda o amb el tracte. De gent més estirada n’hi ha a tot arreu, però quan m’han citat algun dia a les cinc de la tarda, a les cinc de la tarda m’han cridat i quan m’han dit que fent no sé què, em curaria, m’he curat.
Per tant, avui, que estic content de tenir una infraestructura com aquesta a prop de casa a la qual treballa tanta gent, m’ha vingut de gust agrair-los la seva feina i el tracte cap a mi i cap a la resta de pacients. I el dia que toqui dir el contrari, doncs també ho direm.
