M’agrada House of cards. La sèrie de Netflix que ja porta 3 temporades estel·lars té alguna cosa que enganxa. No només a mi, sinó que la mateixa Netflix ja es va quedar amb la idea de la sèrie que va fer la BBC als 90 i amb Kevin Spacey i la seva dona a la ficció, l’actriu Robin Whright l’han entronitzat al capdamunt de les sèries de gènere Thriller polític.
Imagineu-vos algú que es dedica a la política i amb ganes, idees i contactes com per moure els fils del govern. El protagonista passa de ser un assessor a congressista i d’aquí es mou amb més o menys fortuna per acabar essent el vicepresident dels Estats Units. El segon de bord. Una responsabilitat enorme que se li queda petita i més quan apareixen les tensions entre ell i el líder.
Seguidament, el protagonista de la sèrie, el segon, el vice, cada vegada té més clar que vol fel el salt a la primera línia. De fet, quan ets el segon, ja saps que tard o d’hora acabaràs anant de primer i quan el nostre protagonista interpreta que aquesta estratègia es posa en risc, el protagonista de la sèrie comença a maniobrar primer per fer caure el president i després per ocupar el despatx oval. Tot plegat es mou en el Washington més exclusiu i més inaccessible que ens puguem imaginar, però la sèrie està tan ben feta, els actors són tan bons i la trama és tan potent, que si no l’heu vista, us la recomano moltíssim.
Parlant de l’argument de la sèrie… us imagineu una cosa similar a escala del Baix Empordà? Qui faria de Kevin Spacey? Qui faria de president destronat? I el paper fonamental, el de la Claire (l’esposa del protagonista) que condiciona la història…
Avui que entrevistem el productor d’una telenovel·la ambientada a l’Empordà, li preguntarem si l’actualitat política de per aquí, donaria per fer un Empordà of cards.
